Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Ef 2, 19-22; Sl 116, 1. 2; Jn 20, 24-29
L’apòstol sant Tomàs és el patró de tots aquells cristians la FE dels quals coneix el dubte, però que arriben fins al final en la professió d’aquesta mateixa FE quan reben un increment de llum. Ja es va advertir l’esperit crític de Tomàs en el seu diàleg amb Jesús després del Sant Sopar, quan, en dir el Mestre als seus apòstols que ja coneixen el camí del lloc vers el qual es dirigeix, Tomàs el va interrompre amb una certa vivor, dient: «Senyor, no sabem on aneu, ¿com en podem saber el camí?»; el que li va valdre la resposta de Jesús, en dir: «Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida. Ningú no va al Pare si no és per mi» (Jn 14,5-6).
Ens és també coneguda la incredulitat amb què Tomàs va acollir el testimoni unànime dels Deu que havien vist Jesús ressuscitat la tarda del dia de Pasqua. Ara bé, vuit dies després, es veié obligat a rendir-se per l’evidència i va expressar la seva FE amb una tal plenitud que la professió de FE de Tomàs ha passat a ser la mateixa de l’Església, com és ben coneguda, quan diem: «Senyor meu i Déu meu» (A 1, O1, O3).
Històricament els cristians de Malabar, a la costa oest de l’Índia, reivindiquen a «Mar Toma» com el seu primer evangelitzador i fundador de la seva església. El mateix que amb les esglésies síries, les quals han rebut la seva litúrgia, i celebren a sant Tomàs en aquest dia, que deu ser el d’un trasllat de les seves relíquies a Edessa des de la Mesopotàmia (avui és Urfa, a Turquia), on hi ha testimonis de la seva presència, ja a l’any 232 [Ms. Vat. II, II, p. 1483].
De les lectures hem de dir que l’Església és el poble de Déu, però que també sant Pau ens la presenta com el cos de Crist i com un edifici construït «sobre el fonament dels apòstols i profetes» (lectura primera), i que té el mateix Crist per pedra angular. I que aquest fonament consisteix en la FE dels apòstols que es formula per boca de l’apòstol Tomàs com va ser en el seu trobament amb el Crist ressuscitat (lectura segona) i que hem escoltat en el conegut «Senyor meu i Déu meu». Amén.
