Professió solemne de fra Salvador Batet
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sav 7, 7-10. 15-16; Sl 62, 2-9; Fl 3, 17-4,1; Mt 5, 13-19
Fra Salvador: Escolta… Escolta, perquè és la primera paraula de la Regla de sant Benet i el punt de referència principal per a la nostra vida; i per altra banda, en aquesta celebració hi ha un missatge fonamental per a la teva vida com a cristià i monjo, de manera especial en la Paraula de Déu i en el ritu de la teva Professió.
Tu vas néixer un 20 d’Agost. Vas fer la teva professió temporal un 20 d’Agost. Ara fas la teva professió solemne, perpètua, un altre 20 d’Agost… El 20 d’Agost sembla ser molt significatiu en la teva vida. Sant Bernat et va acompanyant en el teu camí monàstic.
Jo t’he sentit parlar més d’una vegada dels valors que els teus pares Salvador i Ángels t’han ensenyat a nivell humà i cristià. També dels valors religiosos que has après de la teva mare, l’Església, en la teva parròquia, de la mà del teu rector mossèn Jaume, i de la teva comunitat de la Parròquia de la Sagrada Família d’Igualada... Això vol dir que les teves vivències religioses es remunten a uns primers anys que han arrelat profundament en tu. Aquí estan. Mai no les perdràs si ens tens cura.
Tot això també recorda les arrels que estan en els primers anys de la vida de sant Bernat. Una forta religiositat en un ambient cristià. Que comença a despertar llum i foc en el cor de Bernat, i a posar uns objectius alts, profunds, en l’horitzó de la seva vida.
Les arrels d’aquests primers anys t’han afirmat en la fe. T’han proporcionat una saviesa. Però ara l’Església et demana més. La vida monàstica vol despertar més la teva capacitat creativa en la vida de fe i de l’Església. L’Església et demana en aquesta consagració religiosa teva que deixis que Déu, que ha començat en tu l’obra bona, la dugui a bon terme deixant la teva petjada en ella amb un servei preciós, com ho va ser el de sant Bernat. Deixa que sant Bernat sigui cada dia un punt de referència en la teva vida, deixa que ell, juntament amb la Paraula de Déu, revifi en tu el foc, la llum i la vida de Déu.
La Paraula de Déu en la lectio divina ha de ser cada dia la teva passió; solament ella pot alimentar i acréixer aquest foc i aquesta llum divines en tu. Per això acceptes el compromís de prestar la teva veu a l’Església en la pregària de lloança a Déu de l’opus Dei, i del servei als qui no tenen veu en aquesta societat. No ho compleixis mai des de la lletra, ni com una càrrega, perquè el teu cor no s’endureixi com el de molts; sinó des de la generositat d’un cor cada dia més assedegat de Déu. I que ens fa generosos servidors del Senyor en els nostres germans.
I després sant Bernat. Que ell sigui també una permanent referència per a tu, per a la teva vida monàstica. Els punts de referència per a tu són innombrables, inesgotables, en la seva obra. Tan sols vull fer al·lusió al que ens suggereix la Paraula de Déu i que l’Església avui ens posa com un ensenyament molt valuós en la seva festa.
Vaig pregar Déu que em donés enteniment i m’ho concedí; vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Que Déu em concedeixi de parlar sempre d’acord amb la seva voluntat, i que el meu pensament mai no desdigui dels dons que ell m’ha fet, perquè Déu és el guia de la saviesa, i el qui condueix els savis pel bon camí.
Quantes vegades va meditar aquestes paraules Bernat! I així parlava, com a resposta a les preguntes dels monjos: I si no trobo la saviesa seguint els meus desitjos, on la trobaré? M’abruso en ànsies de posseir-la, i no quedo satisfet de trobar-la, sinó que aspiro a una mesura generosa, satisfeta, curulla… Busca-la mentre hi ha possibilitat de trobar-la; i invoca-la mentre és a prop. Al teu abast està la Paraula, en els teus llavis i en el teu cor, amb la condició que la busquis amb rectitud de cor. Aixeca el cor, salta del llit, i no facis el sord al consell de tenir alerta el cor. Així trobaràs la saviesa del teu cor, i dels teus llavis en fluirà la prudència… (Sermó 15, o.c. t.VI, BAC 497, Madrid 88, pàg. 139).
Sant Pau et diu avui a la lectura dels filipencs: seguiu el meu exemple i ?xeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi… Això és el que va fer sant Bernat. Viu, doncs, aquesta saviesa paulina en la vida monàstica amb una profunda passió eclesial. Crist va ser la referència permanent, la passió única d’aquests dos homes d’Església. Cal que sigui també la passió del monjo, tal com ens exhorta la Regla quan ens recorda que no hem d’anteposar res al Crist, perquè Ell res no ha anteposat a nosaltres.
Així viuràs l’evangeli d’avui. Un evangeli de gran bellesa, que ens convida a ser llum del món, sal de la terra. Un evangeli per a somiar. I un evangeli també per a sofrir. Perquè les paraules d’aquest evangeli, tot i ser de gran bellesa, són molt perilloses per a viure-les. Però solament qui les accepta amb senzillesa i generositat de cor pot viure amb sentit ple la seva vida de fe com a cristià i com a monjo.
Habitualment fruïm de la llum, o àdhuc som llum, però què és aquesta llum, d’on ve? No ens preguntem això, simplement ens aprofitem de la llum, gaudim amb ella… Una llum que es dóna humilment. Nosaltres, la llum, som mers instruments, d’altra part rebem la llum. I hem de donar aquesta llum amb la mateixa humilitat.
La sal del món. Quan prenem aliment diem si hi ha o no hi ha sal. Però no la veiem. La sal deixa aquí el seu sabor, però ella desapareix… Així som nosaltres també sal.
La llum que s’esvaeix en l’ambient, la sal que es perd dins l’olla… Això ens recorda la creu. Això ens recorda que el sofriment es fa present en la vida del cristià, del monjo. Que sense la creu no podem créixer en la nostra saviesa, sense la creu, la nostra fe no pot créixer. No pot il·luminar, ni donar un bon sabor. Aquesta creu va tenir també una forta presència en la vida de Bernat, en la seva vida personal, en la seva vida monàstica i també en la seva agitada i generosa projecció eclesial.
Tomàs Merton, comentant l’encíclica del papa Pius XII, «Doctor Meliflu», sobre sant Bernat, es pregunta pel tret dominant del més gran dels cistercencs, i ve a dir-nos que en opinió del Papa és la Saviesa. Per això, ens dirà aquest contemplatiu: si volem comprendre sant Bernat hem de tornar als evangelis i a sant Pau i buscar la saviesa de Déu, que és bogeria per a l’home. Hem de deixar a Crist que penetri els nostres cors i ens transformi en Ell pel poder de la seva Creu (San Bernardo, el último de los Padres, Edit. Rialp, Madrid 56, pàg. 112).
Salvador, guarda en el teu cor tot el que viuràs en aquest dia i retorna una vegada i una altra a aquesta Paraula de Déu que acabes d’escoltar en les lectures d’aquesta Eucaristia, en la qual et consagres a Déu, és a dir, a viure amb una consciència joiosa el fet de ser propietat seva, i viure-ho, no escapant-te del món, sinó en un servei generós al món, en la teva comunitat, i allí on et demani el Senyor.
