Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,
Ens hem aplegat una setmana més per a pregar i celebrar la Paraula de Déu, que ens ensenya i ens alliçona. Per continuar després amb l’Eucaristia per a donar les gràcies a Déu-Pare per tots els benifets que rebem de la seva mà. I és que hem vingut perquè Déu mateix va guiant la nostra vida i encamina els nostres passos cap a Ell. Hem vingut, també, per a refermar un cop més la nostra FE en Jesús, el Crist, el Fill del Déu viu. Deixem doncs que la Paraula, l’Acció de gràcies i la Comunió omplin els nostres cors i ens donin força per a continuar en aquest nostre camí de pelegrins vers la casa del Pare, on Ell ens hi invita d’anar-hi i ens hi espera.
Quan Jesús va demanar als deixebles: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?», Pere va contestar: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Ho va dir en nom de tots, inspirat per Déu, i així proclamava la vertadera FE. Jesús li respongué: «Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra (que en hebreu: Pere i pedra significa el mateix, i aquí és un joc de paraules) edificaré la meva Església». Ell, Jesús, que és la pedra angular i fonament invisible de la seva Església, el posava a ell de fonament visible. A ell i la seva FE que havia manifestat.
Li prometé les claus d’obrir i tancar, el poder de lligar i deslligar, és a dir: li conferia autoritat sobre l’Església i l’en nomenava Majordom perquè fos un pare per a tots els cristians, a semblança de la misericòrdia de Déu-Pare, que perdona sempre els seus fills esgarriats.
Aquesta preeminència de Pere sobre els altres apòstols, continua en els seus successors sobre els altres bisbes. El ministeri de Pere és de preservar la cohesió i la unitat dels cristians, procurant la netedat de la FE i la fortitud de la germanor. És fer la unitat en la comunió dels uns amb els altres.
I així fonamentada en la FE de Pere, l’Església cristiana va travessant les centúries, ella que és a l’ensems terrena i celestial, alhora humana i pecadora, i divina i santa; que és visible i dotada d’elements invisibles, present i arrelada en el món i, això no obstant, pelegrina cap a la Glòria que és el nostre destí futur, després del pas per aquesta terra fugissera.
L’Església, la germanor universal dels cristians, que de vegades potser ens pot semblar plena de defectes, és també donadora de virtuts i promotora de la FE. Encara ara, en ella, per boca dels sants Pares, Pere continua proclamant que Jesús és el Fill de Deu viu... i nosaltres ens hem d’adherir també a aquest missatge de Pere, i ho hem de fer amb l’exemple de la nostra vida cristiana ben viscuda i ben sentida, que és la manera més palesa de dir la nostra FE en el Crist.
La Paraula que acabem d’escoltar, dóna pas i prepara l’Eucaristia, en què donem les gràcies del cada dia, ens unim al sacrifici incruent que Jesús renova i amb el qual es fa present enmig nostre, i el rebem en el nostre interior amb l’aliment del seu COS i la seva SANG. I Déu ens ho retorna, ara en forma de gràcies i benifets, i ens assegura que «serà sempre en nosaltres, per sostenir-nos, per fer-nos capaços de creure en Ell i seguir-lo», que això ens és una bona nova, i en penyora i esperança la vida futura que albirem. Amén.
