DIJOUS XXX (I)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Ressona en els textos l'alegria de la Pasqua en la nostra missa (antífona de comunió, 2n). I és que l'alegria cristiana consisteix radicalment en la joia de saber-se salvats. I reposa en el fet de que "Crist ens va estimar i es va entregar ell mateix per nosaltres" (ibídem). I és el fruit espontani d'aquesta fe, esperança i caritat que demanem al Senyor perquè les augmenti en nosaltres (col·lecta) i que, en si mateixes, es desprenguin del misteri pasqual de Crist (prefaci comú). En la mesura en que les nostres vides s'enforteixin amb aquesta saba, podrem nosaltres "estimar els seus preceptes" per a poder així "assolir els béns que ens promet" (col·lecta).

La primera lectura ha estat treta de la carta de sant Pau als cristians de Roma [8, 31b-39], que ens ha dit que "res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, ha demostrat com ens estima". I és que sant Pau no és cap babau, ja que amb realisme veu bé tot el que s'oposa al designi de Déu i podria fer dubtar del seu amor; per part seva també n'ha fet l'experiència en el seu ministeri apostòlic (verset 35). Però ni l'horror de la mort, ni l'angoixa de la vida, ni les "fatalitats" naturals o històriques, ni tan sols l'odi que divideix els homes, no poden fer trontollar els cristià (38-39). Per malament que vagi el món, res no pot obstaculitzar la realització del designi de Déu, ja que el seu èxit està com arrelat en la persona de Crist. Per tant, creure en la "providència" és, en el fons de si mateix, treure de la comunió amb Crist la força d'estimar per part nostra a través de tota la densitat de mort que ens escomet.

El salm responsorial (SR) triat és el 108, que ens ha explicat que no s'ha de tornar mal per bé, sinó bé per mal, i pregar per aquells que t'acusen. I si recordes les terribles malediccions que t'adrecen, que sigui per a no fer-ne cas i anar dient: "Ja em poden maleir, si vós em beneïu, Senyor".

El fragment de l'evangeli escollit ha estat de sant Lluc [13, 31-35] que ens ha volgut reafirmar que "un profeta no ha de morir fora de Jerusalem". I és que avisat Jesús per alguns fariseus de les intencions del rei Herodes, torna a parlar novament de la seva passió, i que aquesta tindrà lloc, i morirà, a Jerusalem i això precisament en compliment de les Escriptures. I acaba amb una fórmula de lamentació precisament sobre la Ciutat santa. Amén.