LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
1 Cr 15, 3-4. 15-16; 16, 1-2; Sl 26, 1. 3. 4. 5; Lc 11, 27-28

Sortoses les entranyes... més aviat sortosos els qui escolten...

Aquest breu Evangeli que acabem de proclamar on es compara les entranyes que van criar el Senyor amb els qui escolten i guarden la Paraula de Déu, ens fa veure com Crist mateix veia la seva mare. Maria és certament la dona que va dur en el seu si el més bell de tots els homes i qui el va alletar: la nova arca de l'aliança nova. Aquesta és la missió de Maria: la seva maternitat divina. Però, per la missió, per més alta que sigui, hom no es fa deixeble. La missió de Maria és anàloga a la del ministeri: estan encarats al servei del Poble de Déu, la primera per engendrar el Verb en la carn, la segona per generar-lo —diguem-ho així— en l'ànima del batejat i confirmat, per fer-lo present en el pa i el vi. La missió no és cap dignitat, no és mereixedora d'elogi. Si cal elogiar res, ha de ser la fidelitat del deixeble: escoltar i guardar la paraula de Déu, complir-la i fer-ne l'aliment, destil·lar-la en la pròpia vida. I en això, ningú com Maria: des de l'anunci de l'àngel i el seu sí, fins al calvari, Maria va guardar la paraula de Déu en el seu cor, la va meditar, va fer el seu camí de fe com a deixeble, la primera, del seu propi fill. I si ha rebut la missió més alta que es pugui confiar a algú, la seva resposta fidel la a la missió i a la paraula, la col·loca la primera entre tots els deixebles, el paradigma i l'exemple dels deixebles de Crist. És per això que mereix l'elogi, més que no pas cap altra criatura: ella ha escoltat la paraula i la viscuda.

Aquest Evangeli pot ser per a nosaltres un toc d'atenció. No serem elogiats per ser monjos o preveres o per confessar Crist com a Senyor, encara que portem 10, 20 o més de 50 anys portant un hàbit; serem sortosos si, cadascú en l'estat en què es trobi, cadascú amb la missió particular que hagi rebut; serem sortosos —dic— si escoltem, guardem i complim la paraula de Déu que cada dia surt al nostre encontre per desvetllar-nos de la fosca i les ombres de la mort.

No ens oblidem, però, que a qui més se li dóna, més se li exigeix!