8 de juliol de 2012

DIUMENGE XIV DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

El camí del seguiment de l'Evangeli de Jesucrist, ens ha unit a tots, i a tots convoca l'Esperit de Déu per celebrar la seva Paraula i aquesta Eucaristia dominical. Celebrem, doncs, que el Senyor no deixa mai d'estar amb nosaltres, d'acompanyar els passos de la nostra vida concreta de cada dia, i de sempre. Ell —per tant— és sempre amb nosaltres i sabem que amb Ell hi podem sempre comptar. És més —com ara ho veurem— la nostra «feblesa» s'enforteix amb el seu ajut.

De fet, entre el que som, i el que voldríem ser (o bé, on ens proposem arribar; perquè l'home té un «rei» al cos, i es creu un «déu») sempre hi ha un «gran» abisme. I així, no som tan «bons» com ens pensem, o creguem ser, el que ens explica les nostres mediocritats, i que, tot plegat, no va tant bé com deuria, o voldríem que fos. I, amb tot, Déu es val sempre de l'home, i actua a través d'ell, i fa que les coses funcionin com si tot depengués d'ell. O dit breument, Déu es val de la mateixa «feblesa» humana, per a manifestar-se, i actuar a través nostre.

És el que hem escoltat en les tres lectures d'avui. A la primera s'ha valgut del profeta Ezequiel, que és anomenat simplement un «fill d'home». A la segona, el mateix apòstol sant Pau ens ha explicat que ell és «feble» i «malaltís», i que, precisament a través de la seva «flaquesa», actua la força de Déu. I nosaltres mateixos deuríem gloriar-nos de les nostres «flaqueses», ja que, gràcies a elles, tenim dins nostre la «força» del Crist. I, el mateix evangeli, ens ha narrat que Jesús és depreciat pels seus paisans, els quals el tenen simplement per l'«artesà», o el «fuster», que sempre han conegut, i no poden comprendre que sigui el veritable Messies de Déu, enviat i esperat des dels segles.

Tot plegat ve a to per dir-nos que Déu parla a través dels «homes». I d'homes que es poden escaure amb «defectes» i amb moltes «imperfeccions». Perquè on hi ha homes, hi ha problemes, ja que l'home estàs ple de vicis, i de passions, també de virtuts, però, per contrast, s'esdevenen els múltiples problemes de convivència. I, a l'inrevés, si hom ens contempla, ben segur que s'adonarà de totes les nostres «fallides»: D'aquí, per tant, se n'ha de seguir que hom ha d'ésser comprensiu amb els demés, adonant-se que, a través d'ell, Déu actua. I també, a través nostre, som vehicles de la gràcia de Déu pels altres.

Això ens pot ajudar a acceptar —posant les coses en un pla eclesial— el magisteri de l'Església, encara que, en les seves institucions i en les seves persones més representatives, a voltes hi hagi «defectes» propis de la naturalesa humana: o potser no ens manin com deurien i, en el pitjor dels casos, sigui tal vegada el seu mal exemple: de dir, el que després ells no fan.

A través, però, de l'Església, formada per homes naturalment «defectuosos», ens arriba el missatge de l'Evangeli de Jesús. Acceptem, doncs, i de bon grat, el missatge diví que ens ve a través d'altres homes, i visquem-lo, en la nostra vida normal i quotidiana, pensant més en el seu contingut diví, que no en la persona que n'és el vehicle transmissor.

I això és així, perquè tinguem FE en Jesús, i no en els homes. I ens adonem, que nosaltres sols no podem fer res, i que si alguna cosa dóna fruit, ho és per la seva gràcia, gràcia que la rebem per fer-la participant en els demés. I a fi que els sagraments que rebem ens siguin profitosos i Ell –Jesús- pugui guarir les nostres ànimes.

Déu ens ha convocat a la taula de la seva «Paraula», i a la taula del seu «Cos» i «Sang», a fi que els seus «ensenyaments» ens alliçonin, i el seu sagrament —a més de «memorial», en record seu— ens alimenti. Siguem-ne conscients, posem-hi tot el petit esforç que se'ns demana, i «ara» ens serà la gràcia que necessitem pel nostre pelegrinatge en aquest món, i «en penyora» la vida futura, a la qual Déu ens hi invita d'anar-hi i a tots ens hi espera. Amén.