1 de juliol de 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 13è durant l'any (Cicle B)

Del comentari a l'evangeli segons sant Joan, de sant Ciril d'Alexandria, bisbe

Veiem que fins i tot per ressuscitar morts el Salvador no s'acontenta amb actuar per la seva paraula, portadora d'ordres divines. Pren com a cooperadora —per dir-ho així— per a aquesta obra tan magnífica la seva pròpia carn, a fi de mostrar que aquesta té el poder de donar la vida i per fer veure que forma una sola cosa amb ell: és realment la seva pròpia carn i no pas un cos estrany. Així s'esdevingué quan ressuscità la filla del cap de la sinagoga, tot dient-li: «Noia, aixeca't»; la va prendre de la mà, tal com està escrit. La vivificà, com a Déu, per un manament totpoderós, i la vivificà també pel contacte amb la seva santa carn; testimonià d'aquesta manera que, tant en la seva carn com en la seva paraula, posava en pràctica una mateixa energia. Així mateix, quan arribà a un poblet anomenat Naïm, on duien a enterrar un jove fill únic d'una mare viuda, tocà el fèretre dient: «Jove, aixeca't». No sols dóna a la seva paraula la força de ressuscitar els morts sinó que també, per mostrar que el seu cos és vivificant, com hem dit, toca els morts, i per mitjà de la seva carn fa passar la vida als cadàvers.

Si el sol contacte de la seva carn sagrada dóna la vida a un cos que es descompon, ¿quin profit no trobarem en la seva eucaristia vivificant, quan en farem el nostre nodriment? Transformarà totalment en el seu bé propi, que és la immortalitat, els qui hi hauran participat.

Homilia del papa Pau sisè (Manila, 29.9.1970)
«Pobre de mi, si no anunciés l'evangeli!» Crist mateix m'ha enviat per això. Jo sóc apòstol, sóc també testimoni. Com més llunyà és el terme i més difícil el mandat, amb més vehemència «l'amor que el Crist em té m'obliga». Jo he de predicar el nom de Crist: «Jesús és el Messies, el Fill del Déu viu»; ell, que ens manifestà el Déu invisible, «és engendrat abans de tota la creació i tot és manté unit gràcies a ell». És mestre i redemptor dels homes; per nosaltres va néixer, va morir i va ressuscitar.

Crist és el centre de la història i de totes les coses de l'univers; ens coneix i ens estima, és amic i company de la nostra vida, és l'home del dolor i de l'esperança. I tornarà, a la fi dels temps, per ser el nostre jutge i —tenim aquesta confiança— la plenitud i la benaurança de la nostra vida.

Jo no pararia mai de parlar de Crist: ell és la llum, ell és la veritat, sí, ell ens és camí, veritat i vida. Crist es pa i font d'aigua viva, que sadolla la nostra fam i la nostra set; ens és pastor, cabdill, exemple; és per a nosaltres consol, ens és germà. Fou com nosaltres, o encara més que nosaltres, petit, pobre i humiliat; es dedicà al treball, fou oprimit i pacient. Parlà per a nosaltres, féu miracles, fundà un regne nou en el qual els pobres són benaurats, en el qual la pau és el principi de la vida de la comunitat, en el qual els nets de cor i els qui ploren són exalçats i consolats i els qui tenen fam de ser justos són reivindicats, en el qual els pecadors poden obtenir el perdó, en el qual tots som germans.