DIUMENGE III D'ADVENT (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 61,1-2a.10-11; Lc 1,46-48.49-50.53-54 (R.: Is 61,10b); 1Te 5,16-24; Jn 1,6-8.19-28

«Germans, germanes, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist». Així comença el fragment de la segona lectura. L'alegria és conseqüència de l'esperança. El veritable cristià és com el pagès, sap que tard o d'hora vindrà la pluja que assaona la seva terra. Sempre espera i la seva terra dóna fruit. «Viviu sempre contents». ¿Com parlar de l'alegria sense caure en un optimisme ingenu ni en paraules rebuscades? L'alegria és una conquesta. «Examineu-ho tot i quedeu-vos en allò que trobeu bo», escriu sant Pau. Es tracta d'un procés on hi han renuncies: renunciar al mal que hi ha dins nostre, renunciar als objectius contraris a la fraternitat i a la pau. La vida és plena de situacions doloroses; orientar-la amb responsabilitat implica preocupacions i dedicació, també renuncies. Segons la Carta Apostòlica del Papa Francesc als consagrats (21 novembre 2014) en ocasió de l'Any de la Vida Consagrada, «la perfecta alegria consisteix a reconèixer el rostre de Crist, l'alegria de veure'ns semblants a Ell, que no ha refusat sotmetre's a la creu per amor nostre».

L'alegria de l'Esperit no vol dir tenir, posseir, sinó tenir-lo, de saber que tenim Déu i la riquesa del seu Amor: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini de si mateix (cf Gal 5, 22-23). El Papa ens invita a ser «experts en comunió. Comunió dins la família, la comunitat monàstica, l'Església... Trobareu la vida donant la vida, l'esperança donant esperança, l'amor estimant».

Les persones cerquem Déu. Amb l'Encarnació de Jesucrist, Déu es fa present enmig nostre per parlar-nos d'Ell mateix i per indicar-nos el camí. Ell ve a cercar-nos i entra dins la nostra vida si ho desitgem, si el nostre cor està preparat. Sense mostrar encara directament el Messies, Joan assegura que ja és present enmig dels qui l'escolten, i d'aquesta manera els incita a estar atents a la seva manifestació.

Joan és «una veu que crida en el desert, un testimoni de la llum». I nosaltres, ¿qui som? ¿que hem de fer? Hauríem de ser un crit d'esperança, la veu d'un pregoner que anuncia la festa que no exclou ningú, que anuncia l'esperança i de llibertat als desvalguts, als cors adolorits, als oprimits..., segons el profeta Isaïes. El Papa Francesc escriu als religiosos: «mantingueu vives les utopies, on es visqui la lògica evangèlica del do, de la fraternitat, de l'acollida de la diversitat, de l'amor mutu... L'Evangeli és exigent i requereix ser viscut amb radicalitat i sinceritat».

«Aplaneu el camí del Senyor». Hem de ser testimonis de la llum joiosa que és el Crist. Cal aplanar-li el camí. On hi ha muntanyes d'egoisme i d'orgull hem de posar-hi generositat i senzillesa; on hi ha fondalades d'inseguretat i de ressentiment cal posar-hi confiança i compassió. En aquesta línia es manifesta l'apòstol Pau; demana insistentment unes relacions fraternals, plenes d'esperit cristià i de delicadesa, de sol·licitud mútua i d'esperit de perdó. Així, experimentem, en paraules del Papa, «la mística del viure junts, que fa de la nostra vida un sant pelegrinatge».

Revisió de vida, autocrítica constructiva, conversió i les antenes ben desplegades. Déu parla als qui tenen el cor i la ment desperts, «desperts i vigilants». Escolta amb «l'orella del cor», diu metafòricament sant Benet. Estiguem a punt, sempre preparats i en actitud d'escoltar la «veu» que crida al fons del nostre cor. Cada dia tenim l'ocasió d'escoltar i de trobar-nos amb aquest Salvador que ve a nosaltres. Visquem constantment en una actitud d'espera i amb la il·lusió de la trobada. La Carta Apostòlica ens invita: «Viviu la mística del trobament; la capacitat d'escoltar a les demés persones, la capacitat de buscar junts el camí, el mètode a seguir». La pregària i l'agraïment ens ajudaran a estimar Aquell que ve, que es queda i viu entre nosaltres.