FÈRIA D'ADVENT

Homilia predicada per fra Octavi Vilà, subprior de Poblet
1S 1,24-28; Lc 1,39-56

Avui la litúrgia de la Paraula ens mostra la fe personificada, encarnada, en tres dones: Anna, Elisabet i Maria, són icones de l'esperança i de la confiança en Déu. Anna, la mare del profeta, ha patit el menyspreu per la seva esterilitat i la seva súplica ha esta atesa per Déu i ara ella agraïda li ofereix un sacrifici pel naixement de Samuel, que consagrarà llur vida a Déu. Anna, icona de l'antiga aliança, ha vist així recompensada la seva fe i generosa dona a Israel un profeta que ha d'ungir a David com a rei d'Israel.

Elisabet en la seva vellesa esdevé mare, la mare del precursor el qui anuncia al Messies.

Maria per la seva banda ha vist com un fill naixia en el seu interior per intervenció de l'Esperit Sant, ella que no havia conegut home, infantarà un fill i n'espera el naixement i aquest fill serà el Salvador, el Messies, el Senyor. En aquesta espera il·lusionada és qualificada com a beneïda per Elisabet que proclama la seva fe dient: «Feliç tu que has cregut». Elisabet i Maria tenen en les seves entranyes a Joan i a Jesús. Joan, el profeta, la veu que cridarà en el desert i aplanarà el camí del Messies, salta de goig ja en les entranyes de la seva mare en visitar-lo el seu Senyor. I és aleshores que Maria trenca el seu silenci, l'evangelista posa en la seva boca un càntic que recollint el bo i millor de l'Escriptura ens mostra el seu acompliment en Jesús, l'infant que ha de néixer de Maria. Déu que ha actuat, actua i actuarà en la història estén el seu amor pels qui creuen en ell de generació en generació. Maria icona de la nova aliança, espera la primera vinguda de Crist.

L'Església espera la vinguda definitiva de la seva pedra angular. Però en aquests dies Jesús, el rei desitjat de les nacions, el qui ha convertit l'antiga aliança en la nova aliança, el qui ha fet de l'antic Israel el nou poble d'Israel; ve també a la seva Església i ve també a cadascun de nosaltres, és la vinguda que ens prepara per la vinguda definitiva. Escriu sant Bernat que «Gràcies a aquesta vinguda, nosaltres, que som imatge de l'home terrenal, serem també imatge de l'home celestial.»

Preparem-nos-hi com Anna i Elisabet i sobretot com Maria, model d'esperança i de confiança, model de fe.