8 de desembre del 2014

LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE SANTA MARIA VERGE

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38

Admetre el misteri de la Immaculada Concepció és admetre el pecat, l'estat de caiguda de la humanitat i la necessitat d'una reparació, la qual cosa és un camí molt diferent de com el pensament de la Il·lustració concebia l'home: amb una bondat natural, com a criatura innocent, una «ànima bella»; a més considerava que la naturalesa i l'home són portadors d'infinitud i divinitat, són sants i estan salvats... no necessiten per tant un redemptor ni assolir la plenitud..., n'hi ha prou amb un desenvolupament de si mateixos.

Aquests pensaments han deixat molt de rastre en la societat moderna. Encara que aquelles esperances d'«un món feliç» que portaria el futur s'han esvaït bastant. L'optimisme ha rebaixat clarament els seus horitzons, no es veu avui una claredat de cara a un futur. I l'experiència ens està dient que en aquesta societat on es prescindeix de Déu, s'està prescindint també de l'home com a tal, i, en conseqüència portant la societat a una major deshumanització.

Dins d'aquest panorama la festa de la Immaculada posar un punt d'esperança a la vida humana, il·lumina l'horitzó, permet de veure un futur.

Us convido a tornar a la Paraula de Déu que acabem d'escoltar. Són com tres icones d'una gran bellesa i molt suggerents.

Una paraula prèvia sobre la icona: La icona és una imatge que escapa a l'espai i el temps; que sota unes formes representa un misteri amagat. No té com a finalitat manifestar una bellesa artística sinó sobretot crear una comunió amb una presència transcendent, i portar-nos a una experiència religiosa. No són, les de la icona, unes figures materials per orientar la nostra imaginació durant la pregària, sinó un centre material on reposa una energia, una virtut divina que s'uneix a l'art humà.

Primera icona: L'escena del primer pecat. L'home viu una amistat íntima amb Déu, una relació que després trenca, però Déu no es retira sinó que inicia un diàleg amb els nostres primers pares, que cobren consciència del seu pecat, i on Déu ja parla d'un futur restaurador en el qual l'home recobrarà l'amistat amb Déu.

Aquesta icona ens parla de la bellesa de la comunió, de l'amistat, de l'amor. Escriu sant Gregori de Nissa: «L'home i el cristià no poden prescindir de la bellesa sense dispersar-se i perdre's. Fet segons una imatge, tendeix a la imatge perquè la seva semblança amb Déu és epifania de la bellesa divina». És la bellesa de l'amistat divina.

Segona icona: La segona lectura ens ofereix tot el projecte diví pel que fa a la humanitat. Més enllà de tota vicissitud viscuda en la relació de Déu amb l'home al llarg de la història, Déu ens ha beneït en Crist com a punt de partida, ens ha elegit en Crist per ser sants, per viure eternament en l'amor. Tota la dispersió provocada pel pecat està destinada finalment a ser recollida, recapitulada tota en Crist. Crist és l'home, la mesura justa per treure fora el pecat i crear un món més humà. Aquesta paraula de la segona lectura seria una bella icona per a contemplar el cor de Déu.

Tercera icona: L'Evangeli. Una escena que ha atret la mirada de la humanitat, dels artistes, de la contemplació orant, dels Pares de l'Església. Així ho descobrim en aquestes paraules que sant Gregori de Nissa posa en els llavis de Déu: «Vull renovar el gènere humà en el si virginal; vull, en una forma adaptada a l'home, pastar de nou la imatge que el modeli, vull curar-lo ... vull reparar la vella imatge feta bocins. El diable va arrossegar i va trepitjar la meva imatge caiguda. Vull fer-me, de terra verge, un nou Adam perquè la natura es defensi a si mateixa de forma congruent».

«Déu te guard, plena de gràcia». És la intuïció de la santedat primera, d'aquella primera amistat del Paradís, que porta en germen la santedat de la Immaculada Concepció.

Maria plena de gràcia divina i cristiana, envoltada de l'amor redemptor i santificant, guarda l'evidència que «Déu ens ha estimat primer», que va quedar habitada per l'Esperit Sant i convertida en propietat de Déu i icona de l'Esperit Sant. Anticipa la sort de tots nosaltres, com a victòria sobre el mal i el pecat. Pertany a la glòria del Fill, és una criatura pasqual des del principi.

Així doncs, podem endur-nos d'aquesta celebració els sentiments amb què l'hem començada:

«Gaudens gaudebo...
Aclamo el Senyor plena de goig,
la meva ànima celebra el meu Déu,
que m'ha mudat amb vestits de victòria
i m'ha cobert amb un mantell de felicitat».