SANT ESTEVE PROTOMÀRTIR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Misericòrdia, perdó i constància.

Tiren pedres, tiren pedres però no ens podem quedar mirant les pedres. Hem de travessar la mirada cap al cel, per veure, per creure, per contemplar el que veu Esteve, la glòria de Déu. Ja veus «el Fill de l'home ferm a la dreta de Déu?» Delerem allò què Esteve veia tan clar? Jesús és el Senyor, ho és tot. Crist és el centre del Nadal, la seva llum il·lumina tot. On tenim fixada la mirada? En la glòria de Déu, o bé en la glòria dels homes?

Misericòrdia, i no desesperar mai de la misericòrdia de Déu (RB IV,74). Esteve pregava: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Misericòrdia de Déu sí, la misericòrdia de Déu, ja que Déu se'ns dóna sempre, se'ns dóna en Jesús. Així ho estem celebrant. A Nadal baixa a nosaltres Déu mateix.

Déu baixa perquè l'home pugi. Avui en sant Esteve és l'home el qui torna a Déu. Sant Esteve com a primer màrtir puja cap a Déu. L'home puja cap a Déu per la misericòrdia feta perdó vers el proïsme: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat».

La vida és aquest intercanvi: Déu baixa cap a nosaltres, mentre que cadascú de nosaltres puja cap a Déu en la mesura que ens reconciliem amb els altres. Per això és tant fonamental el perdó, el saber perdonar sense mesura a qui sigui. Per això, no hem de tenir en compte el pecat dels qui ens apedreguen. Més bé, se'ns demana ser testimonis de perdó. Si volem esdevenir màrtirs de la consciència, com a monjos, ens cal perdonar i perdonar sempre.

La vida i la mort són tant a prop. Ens cal la constància fins a la fi. Per això qui es manté constant en la pregària, en les humiliacions, en el treball, en la caritat, en l'esperança, en la fe fins a la fi serà salvat. Jesucrist és l'únic salvador.

Cal morir al nostre egoisme per poder viure la vida monàstica, per donar testimoni de la fe. És a dir, esdevenir màrtir de la consciència perquè neixi l'Esperit del nostre Pare del cel. Crist s'ha encarnat en la nostra història per esdevenir el centre de la nostra persona. I, així per la misericòrdia, el perdó i la constància nosaltres ens encarnem en la història de Déu.