NADAL DEL SENYOR

MISSA DEL DIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 52,7-10; Sl 97,1-6; He 1,1-6; Jn 1,1-18

Llegia recentment al diari d'una persona: «Dintre meu hi ha un pou molt profund. I allà dintre hi ha Déu. De vegades m'és accessible. Però sovint hi ha pedres i runes tapant aquest pou i llavors Déu està enterrat. Cal desenterrar-lo de nou. M'imagino que hi ha gent que prega amb els ulls dirigits cap amunt. Ells busquen Déu fora de si mateixos. També hi ha altres persones que ajupen el cap profundament i que l'amaguen entre les seves mans; crec que aquesta gent busca Déu dins de si mateixa».

Hi ha gent que prega amb els ulls dirigits cap amunt. Ells busquen Déu fora de si mateixos... Busquen aquest Déu pel qual tot ha vingut a l'existència. Busquen aquest Déu que té en ell la Vida i que desplega o vessa aquesta Vida com a Llum dels homes; una Llum que resplendeix en la foscor, en les tenebres. Busquen un Déu que els parli. Perquè aquest Déu és la Paraula. I l'home ha estat fet per aquesta Paraula i amb la capacitat d'escoltar i rebre aquesta Paraula. Capacitat d'escoltar i rebre aquesta Paraula que té en ella la Vida, una Vida que és la Llum dels homes.

Hi ha altres persones que ajupen el cap profundament i l'amaguen entre les seves mans; crec que aquesta gent busca Déu dintre de si mateixa. I no van per un camí equivocat, perquè la Paraula es va fer home i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle. Aquesta Paraula, aquest Déu, s'ha fet més íntim a mi mateix que jo mateix. Aquest tabernacle de Déu sou vosaltres que m'esteu escoltant, perquè així ens ho suggereix la mateixa Paraula de Déu que anuncia la pau que es fa sentir a l'interior del cor:

«Quin goig sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació! Que diu a Sió: El teu Déu és rei». I temps després el mateix Jesús ens dirà: «el Regne de Déu és a prop, convertiu-vos i creieu la bona nova». Ja està entre nosaltres amb la presència de la Paraula revestida de la nostra fràgil humanitat. Cada persona humana és un preciós tabernacle de Déu. Potser caldria recordar aquí l'afirmació del filòsof: «Si Déu s'ha fet home, llavors allò de més gran en aquest món és l'home».

Déu es fa home, perquè l'home es faci Déu... Meravellós i inefable intercanvi! Que neix de la iniciativa de l'amor diví. Déu ens parla en la persona del Fill. Ho fa en la nostra llengua humana per suscitar per part nostra la resposta que espera de nosaltres. Això ens ha de portar a no oblidar l'oració-col·lecta d'avui:

«Oh Déu que d'una manera admirable creareu la dignitat de la naturalesa humana i d'una manera encara més admirable l'heu restaurada... Feu que participem de la divinitat d'aquell que es dignà compartir la nostra condició humana».

Aquest és el camí per viure l'experiència de l'autèntic Nadal: treballar per fer ressaltar la dignitat de la nostra naturalesa humana, que ha atret la mirada de Déu sobre nosaltres fins al punt de fer-se EMMANUEL, és a dir, Déu-amb-nosaltres.

Necessitem despertar la llavor d'aquest Regne que Déu ha dipositat en nosaltres. El mateix Déu ens mostra el camí a través del fill encarnat, que va anar creixent i despertant aquesta consciència divina enmig nostre, com ens suggereix L. Tolstoi: «Déu, que vivia en ell, s'havia despertat en la seva consciència. El va sentir en si, i per això va sentir no només llibertat, coratge i alegria de viure, sinó que va sentir també tota la força del bé».

Desvetllar la consciència, despertar la nostra consciència, és fer que broti, d'aquesta llavor del Regne que està en el nostre interior, la nova vida. I de la mateixa manera que la nostra consciència es va despertant des del nostre naixement en la relació quotidiana amb els qui ens envolten, així mateix la consciència d'aquesta presència de Déu s'anirà desvetllant a mesura que siguem fidels als impulsos de llibertat, coratge i alegria de viure que van emergint en el nostre cor. Aquest ha de ser el nostre Nadal: sentir en la nostra vida tota la força del bé. Cal desenterrar Déu en el nostre cor.