24 de desembre de 2016

NADAL DEL SENYOR

MISSA VESPERTINA DE LA VIGÍLIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet,
a l’oratori de la Mare de Déu dels Dolors de la infermeria
Is 62,1-5; Sl 88,4-5.16-17.27 i 29; Fets 13,16-17.22-25; Mt 1,1-25

El Senyor ens ha concedit la joia d’esperar amb alegria aquest Nadal i avui de viure de nou aquesta solemnitat que ens convida a encetar el misteri de la redempció. Déu s’ha fet home i fent-se home ens convida a participar de la seva divinitat. Avui el bé ha aparegut com un raig de llum i la salvació com una torxa encesa. És de la descendència de David que Déu ha promès que naixerà el Salvador. I així Jesús és ara el capdavanter, l’inici de la salvació.

Sant Mateu ens presenta una genealogia que remunta fins a Abraham per acabar presentant Maria com la Mare del Messies. Així la història de la salvació, centrada en Jesús el Messies, és quelcom inseparable del misteri de l’encarnació i de la redempció. Jesús és l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres, adorat pels pastors i els mags, el Rei dels jueus, el Redemptor presentat per l’Àngel del Senyor. Maria, desposada amb Josep en donar a llum el Salvador, dóna inici al nou Poble de Déu.

Al Messies, descendent d’Abraham, pare del poble d’Israel, David li atorga els títols que indiquen la seva dignitat i el seu lloc entre el poble escollit, els de Rei d’Israel i Fill de David. Per això l’evangelista Mateu estructura la genealogia de Jesús al voltant de David perquè vol destacar així que el Messies pertany a la seva família real, tot esmentant quatre dones estrangeres que tenen un paper fonamental dins del poble d’Israel: Tamar, Rahab, Rut i la dona d’Uries; ens presenta Maria, l’esposa de Josep, com el darrer esglaó de la història de la salvació, la verge que donarà a llum a Betlem, la ciutat de David, un descendent del profeta i rei. És de la descendència de David que Déu, tal com ho havia promès, ha donat a Israel un salvador, que és Jesús.

La genealogia que ens mostra l’Evangeli de Mateu presenta un simbolisme numèric que indica la perfecció. Són catorze generacions en tres grups, xifra que indica la plenitud del temps, és a dir, la perfecció de la humanitat i de la història acomplerta amb l’arribada de Crist, l’home perfecte. Un simbolisme amb una clara intenció teològica més que no pas històrica, i aquesta és vincular Jesús amb els avantpassats del poble escollit dipositaris de les promeses messiàniques: Abraham i David.

Les llistes de les generacions acaben amb Josep, el pare legal de Jesús i amb això n’hi ha prou per conferir a Jesús tots els drets hereditaris del llinatge del mateix David, restant així Jesús lligat familiarment al rei i profeta. L’arbre de la salvació s’arrela fermament a la casa d’Israel, el poble escollit per Déu, el poble gloriós que el Senyor tragué d’Egipte amb el poder del seu braç. Tot ha succeït perquè s’acompleixi el que el Senyor havia anunciat pel profeta, la verge ha tingut un fill, el Déu que és amb nosaltres, Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham; el Fill de Déu.