21 d’agost de 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 21è durant l'any (Cicle A)

Comentari a l'evangeli segons sant Lluc, de sant Ambròs, bisbe (L. VI,93-97)
Jesús demana als seus deixebles: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?» I Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». L'opinió que la gent tenia sobre Jesús té el seu interès: els uns creien que Elies havia ressuscitat i que havia de venir novament a la terra, els altres pensaven que era Joan Baptista, que havia estat decapitat i ara havia tornat a la vida, o encara pensaven que era algun dels antics profetes.

Si l'apòstol Pau no volgué conèixer altra cosa que Jesucrist, i encara crucificat, ¿què més podria desitjar de conèixer jo sobre el Crist? En aquest sol nom hi ha expressada la divinitat, l'encarnació i la realitat de la passió. Així, per bé que tots els altres apòstols tenen tots el mateix coneixement sobre el Crist, Pere respon el primer: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». ¿Podríem nosaltres especular ara sobre la generació de Déu, quan sant Pau cregué que no havia de saber res mes que Jesucrist, i encara crucificat, quan sant Pere ha cregut que no havia de confessar altra cosa que el Fill de Déu? Nosaltres investiguem, amb els ulls de la feblesa humana, quan i com nasqué i quina és la seva grandesa. Pau va veure en totes aquestes qüestions un escull més que no pas un profit per a l'edificació, i des d'aleshores decidí de no saber altra cosa que el Crist Jesús. Pere va saber que en el Fill de Déu subsisteixen totes les coses, perquè «el Pare ho ha donat tot al Fill». Si, doncs, li ho ha donat tot, li ha transmès també l'eternitat i la majestat que ell posseeix. Però, ¿per què me n'he d'anar tan lluny? El terme de la meva fe és el Crist, el terme de la meva fe és el Fill de Déu.

Creguem, doncs, tal com Pere va creure, per tal de poder ser feliços i de sentir com ell de llavis de Jesús: «Això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». En efecte, els homes de carn i de sang només poden revelar realitats terrenals; en canvi, el qui parla dels misteris en esperit no es fonamenta pas sobre l'ensenyament de la carn i de la sang, sinó sobre la inspiració divina. No us fieu, doncs, de la carn i de la sang, si és que vosaltres mateixos no us voleu tornar carn i sang. El qui ha vençut la carn ha esdevingut fonament de l'Església i, si no pot igualar Pere, el pot, si més no, imitar. Grans són, en efecte, els dons de Déu: no solament ha restaurat el que era nostre, sinó que ens ha donat el que era seu.

El Crist és pedra. I no solament no ha refusat la gràcia d'aquest nom al seu deixeble, sinó que l'ha fet també Pedra, perquè té de la pedra la solidesa inalterable, la fermesa en la fe. Esforceu-vos, també vosaltres, a ser pedres: cerqueu la pedra no fora de vosaltres, sinó al vostre interior. La vostra pedra és la vostra acció; la vostra pedra és el vostre esperit. És sobre aquesta pedra que es construeix la vostra casa, perquè cap tempesta de l'esperit maligne no pugui esfondrar-la. La vostra pedra és la fe; la fe és el fonament de l'Església. Si vosaltres sou pedra, romandreu en l'Església, perquè l'Església reposa damunt la pedra.