28 d’agost de 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS ORDINARI
Diumenge 22è durant l'any (Cicle A)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe (96,1-4)
«Si algú vol ser deixeble meu, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi». Paraules, d'entrada, dures. Aquesta ordre del Senyor apareix com una càrrega pesada als qui volen seguir-lo. Però, ben mirat, no són ni dures ni pesades, perquè el Senyor mateix ve en ajuda dels qui compleixen els seus manaments. Perquè són també veritat aquelles altres paraules: «El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera». És que l'amor transforma en dolcesa l'aspror que trobem en el compliment dels manaments. ¡Prou que ho sabem el que pot arribar a fer l'amor, fins quan és deshonest i impur! ¡Que en sofreixen els homes de coses dures, quantes proves indignes i intolerables, per poder atènyer l'objecte del seu amor! ¿Quin és, doncs, el negoci més important de la nostra vida? Escollir allò que ens cal estimar. ¿Què té d'estrany aleshores que el qui estima el Crist i vol seguir-lo, es negui ell mateix? Si l'home mor quan s'estima a si mateix, es trobarà plenament quan es negui.

És bo seguir el Crist, però hem de saber com. Quan Crist va dir aquestes paraules als qui el volien seguir, encara no havia ressuscitat d'entre els morts, encara no havia sofert la passió. Tenia encara per endavant la creu, el menyspreu, els assots, les espines, els insults, la mort. Vet aquí quines són les dificultats del camí. ¿Et fan por? ¿No goses emprendre la marxa? El camí és dur, i és l'home mateix qui ha fet tornar dur el camí de la seva vida. Però els obstacles han estat capgirats. Crist els ha trepitjat. ¿Qui hi ha que no vulgui arribar a l'exaltació? Ocupar un lloc ben alt és cosa plaent a tots els homes. Però l'escala per atènyer el cim és l'abaixament. ¿Per què, doncs, vols fer unes passes tan llargues? ¿Que potser vols caure, en comptes de pujar? Posa, doncs, el peu damunt de cada graó, i pujaràs.

Aquest graó de la humilitat, no el volien veure aquells deixebles que demanaven: «Digueu, Senyor, que un de nosaltres segui a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra en el vostre Regne». Volien arribar al cim, i no s'adonaven de l'escala. I el Senyor els la mostra: «¿Podeu beure el calze que jo he de beure?». Vosaltres, també, que cerqueu el cim de la grandesa, ¿podeu beure el calze de la humiliació? Fixeu-vos que el Senyor no ha dit només: «Que es negui ell mateix i que em segueixi», sinó que hi ha afegit: «Que prengui la seva creu». Que prengui allò que costa i pesa, així em seguirà. Si algú es proposa de seguir-me obeint els meus manaments i imitant els meus exemples, no li faltaran pas contradiccions. Molts se li posaran en contra, mols intentaran de dissuadir-lo, i això fins i tot entre els qui es diuen seguidors del Crist. També anaven amb Jesús els qui impedien al cec de cridar. Amenaces, mofes, oposicions de tota mena... si em vols seguir, fes de tot això la teva creu. Els màrtirs arribaren a la meta encoratjats per aquestes paraules. Si mai ens sobrevingués la persecució, ¿no ho hauríem de menysprear tot per causa del Crist?