28 d’agost de 2011

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Maria Lluïsa,

Baixo la teva estrella d'aquest mes que parla sobre la "vida". Aquesta és una estrella la llum de la qual busca avui dia molta gent. De fet, som tots els que busquem la llum d'aquesta estrella. Perquè la vida tots la rebem, tots ens trobem amb aquest do de la vida, però no tots arribem a assolir la saviesa veritable de la vida, aquella saviesa que porta a viure-la amb la veritable llum i pau i sentit. Són innombrables les persones que viuen la seva vida malament, molt malament, sense els recursos materials mínims. Moltes altres, no tantes en aquest cas, desbordants d'aquests recursos la viuen ofegats en un clima personal aclaparador tancats sobre si mateixos... La vida té molts matisos, de tot signe. El poeta Rilke escriu: «Cal suportar la vida amb dignitat, tan sols la mesquinesa la fa petita».

Però, de fet, hi ha molta mesquinesa que fa la vida petita, miserable, per a molts, i, per descomptat, que no sempre el que determina aquesta dignitat és l'element material, sinó altres valors fonamentals, dels quals s'està ressentint.

La Paraula de Déu de diumenge XXII ens ofereix una clau per donar sentit a la vida: «salvar la vida és perdre-la, perdre-la és guanyar-la», però aquesta aparent contradicció es desfà quan es viu abraçat per la Vida profunda, que per al cristià té un nom: Crist. Crist se'ns presenta com la Vida. Diu als jueus: «si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi que begui. Perquè l'Escriptura diu: "del seu interior brollaran rius d'aigua viva"» (Jn 7,38). El llibre dels Proverbis ens ensenya: «Fill meu, escolta les meves paraules, fixa-t'hi atentament; no les perdis mai de vista, guarda-les al fons del cor: qui les acull, troba la vida, són remei per a tothom. Sobretot vetlla el fons del cor; que d'allí surt la vida» (Pr 4,20s).

La paraula de Jesús, era, i és, una paraula de vida, perquè neix des del seu cor i anava directament cap al cor de l'altre. Ell perdia la vida, la oferia des de l'impuls de l'amor, la servia. Perdia la vida, per guanyar el cor. Perdia, o servia la vida per guanyar la font de la vida. Posava una estrella lluminosa al firmament fosc d'aquest món.

Això és viure la vida en «cercles creixents, que passen per les coses», que diu el poeta, només que hauria de completar el vers: «i per les persones». No manquen persones en aquest món, com el profeta Jeremies, que han estat seduïdes pel valor i el foc de la Paraula. Continuaren havent-les, perquè no podem viure sense aquesta estrella de «la vida».

Maria Lluisa, com diu el profeta Ezequiel: «Viu, segueix vivint, creix!». Una abraçada,

+ P. Abat