Estimat Miquel,
Llegint la Carta de sant Pau als cristians de Roma del pròxim diumenge pensava en tu. És un crit d'entusiasme de Pau: «Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en coneixement de Déu! Que en són d'incomprensibles els seus judicis i d'impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller? Qui s'ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d'ell, passa per ella i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amen».
Pensava en tu quan en les teves cartes em parles dels teus passeigs al peu del castell, amb un llibre a les mans, quan m'escrius sobre els teus entusiasmes amb aquest o aquell autor, o quan m'escrius sobre els dubtes; dubtes d'aquests autors, o els teus pròpis. Pensava en els entusiasmes que et desperten, aquest llibre, o aquella obra musical... sovint, tot això, relacionat amb el problema de la fe, o del misteri de Déu.
I considero que aquests entusiasmes són molt positius; aquesta vibració intensa de tot el nostre món interior, capaç d'estremir-se davant la més petita insinuació de la vida. Una vida que se'ns insinua per multitud de camins: en els fragments de la nostra existència, en una planta o flor que ens parla del misteri de la vida, en una paraula d'una persona que ens pot dir molt del misteri de la vida, en un silenci interior que permet néixer una experiència nova dins nostre, una mirada neta a l'horitzó... Són molts els fragments de la nostra vida que ens obren a la bellesa, i que poden ser una "insinuació" del misteri diví. Una possibilitat més d'entusiasme.
Perquè aquest crit de Pau és un crit que neix des d'una experiència profunda de la seva existència.
Avui això no és fàcil, ja que exigeix un ritme diferent del que ens proporciona la vida ordinària. Tu tens al teu abast aquest ritme, per aquestes passejades de lector i de reflexió, potser també per estar habitualment interessat en temes de certa profunditat. Miquel, necessitem llegir molt sant Pau. Llegir-lo i meditar-lo. Ja que ell és un home que vessa sempre entusiasme. És un profund enamorat de Crist. I avui tenim tots necessitat d'aquest entusiasme. Ja saps que la paraula «entusiasme» etimològicament vol dir «estar en Déu». Jo crec que tots estem en Déu. El mateix Pau ho diu en un altre lloc quan escriu: «en Ell vivim, ens movem i som» (Ac 17,27). Però també és veritat que no arribem a tenir consciència d'aquest «entusiasme». Ens manca la vibració amb aquesta presència divina en la nostra existència. El camí serà posar una altra freqüència en la nostra audició, un altre ritme de vida... Una abraçada,
+ P. Abat
