12 d’agost de 2012

DIUMENGE XIX DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
1Re 19,4-8; Sl 33; Ef 4,30-5,2; Jn 6,41-51

Aixeca't, alça't, prepara les estovalles ben planxades i emmidonades. Para la taula i posa-hi tot el que calgui, el pa i el vi. Tiba, perquè no quedi cap arruga, ni tibantors al cor, perquè temperat soni l'harmònic batec de la vida que vivim.

«El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món». «Qui menja aquest pa, viurà per sempre». Això esdevé ara ací, és l'Eucaristia que celebrem avui diumenge. Tots nosaltres som atrets pel Pare. En comunió amb tota l'Església, en comunió amb tota la creació, escoltem la Paraula que esdevé presència del Senyor. Paraula que unida amb l'Eucaristia esdevé acció. S'activa i s'actualitza la presència de Déu Pare, Fill i Esperit Sant enmig del seu poble.

«Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer». I, el nostre camí de cristians, de monjos, ens hi obliga a prendre l'aliment de vida perquè tinguem forces per continuar el nostre camí que Déu ens ha donat per fer.

Déu, t'ha ensenyat un camí perquè el descobreixis, el passegis i el visquis amb plenitud. Amb l'ensenyament del Pare saps que de la manera de viure material cal passar a l'interès per viure de l'esperit. El desig per Déu això és el camí de la vida.
Jesús, el Fill de Déu ens ha donat el seu propi cos com aliment perquè puguem viure i fer el camí de la voluntat de Déu. La nostra vida no és nostra, és de Déu.

En la mesura que ens alimentem de Déu, amb la lectura, amb la meditació de la seva Paraula i amb el seu nodriment a l'Eucaristia, deixats tots els nostres caminets egoistes, viurem estimant, com el Crist ens estima. Viurem el camí de la voluntat de Déu.

Déu ens ha marcat amb l'Esperit Sant. Lluny la dolenteria doncs, perquè aparegui la compassió, la bondat i el perdó dels uns pels altres. I, ja que reconeixem que som perdonats per Déu en Crist, vivim estimant.

Tu que estàs dormint sota la teva pròpia ginestera, espavila't, desperta't, menja, no ja l'aliment humà, sinó el diví, Crist mateix. Creu i viu per sempre la voluntat de Déu.

Caminen doncs per arribar no ja a l'Horeb, a la muntanya de Déu, sinó a Déu mateix. No és un àngel el qui et toca, mentre dorms és Déu mateix qui es deixa tocar per tu. Atansa't. Tasta'l!