5 d’agost de 2012

DIUMENGE XVIII DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ex 16,2-4.12-15; Salm 77; Ef 4,17.20-24; Jn 6,24-35

Estimats germans i germanes,

En moments difícils, que per a molts són dolorosos, ens preguntem: Déu es preocupa de nosaltres? Què podem esperar de Jesús? «No heu de treballar per un menjar que es fa malbé». Tots tenim necessitats. Els qui tenen la vida assegurada tenen el perill de convertir els diners en déus de paper i de no treballar per un món més just i humà. Els més necessitats tenen el perill de sentir-se fracassats i de preocupar-se només en sobreviure. En la lectura meditativa del l'Evangeli podem escoltar el crit del Senyor: «No busqueu els tresors de la terra. reuniu tresors al cel». Aquests tresors són la solidaritat i la generositat fruits de l'amor, la pau conseqüència de la justícia, la confiança en Déu que ens fa sortir dels nostres interessos egoistes. Que l'objectiu de les nostres activitats no sigui solament guanyar el pa, sinó l'amor als altres, el servei generós, la confiança en Déu i el progrés en la vida espiritual.

L'evangeli que hem escoltat presenta un diàleg de gran interès entre Jesús i la gentada que el seguia. El dia anterior han compartit amb Jesús un menjar sorprenent i gratuït. Han menjar fins a assaciar-se. Ara el busquen perquè tornen a tenir fam. Van al seu interès. Sense aliment no podem viure. Jesús es preocupa que tots en tinguin, que hi hagi justícia. Els cristians demanem al Pare el pa de cada dia, i hem de procurar que tots en tinguin. Som cos i ànima: la nostra maduració personal implica tenir cura de les dues realitats, no només de la primera. Jesús ens torna a sorprendre: «Treballeu pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna». Vol, doncs, despertar en nosaltres una fam diferent. Aquella fam i set de vida, que, de manera natural, hi ha en cada ésser humà: famolenc i assedegat de justícia, de llibertat, de pau, de veritat. El mateix desig i la mateixa fam ens porten a lluitar per aconseguir-lo. I, encara que no es faci possible, el mateix noble combat, segons S. Pau, és en si mateix una conquesta i una satisfacció.

Déu no ens té abandonats. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare del Cel per donar vida al món. Al relat de les temptacions de Jesús se'ns diu: «L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu». Tendim a buscar el camí fàcil i materialista, oblidant l'estil de vida que ensenya Jesús. Cal lluitar contra les visions de la vida que ens fan ser esclaus del diner, del posseir, del consum. No només de pa material viu l'home, ni només del treball, ni del diner no necessari. La persona vol estimar i ser estimada, tant a nivell familiar com social. El nostre cos necessita l'aliment, però el nostre esperit necessita omplir els nostres anhels d'amor i de transcendència.

Deixem, germans, de somniar, com els israelites del llibre de l'Èxode, en el passat. Quan caminem pel nostre desert quedem sorpresos sovint pels fets inexplicables que contemplem i diem, com aquells pelegrins: «¿Què és això?» Amb els ulls de la fe i de l'amor ho comprenem: «Això és el Pa que el Senyor us dóna per aliment». Déu ens prepara un aliment per renovar-nos les forces: ens ha enviat el seu propi Fill com a Salvador i Mestre, Vida i Paraula. Ens cal, doncs, desitjar aquest pa de Vida. El mateix desig d'aliment autèntic ens encaminarà vers Ell, donador generós dels dons millors

Podem acabar amb un segon diàleg, relacionant ara la segona lectura amb l'Evangeli. «¿Què hem de fer per obrar com Déu vol?» La pregunta de tots els temps i la resposta plena de saviesa: «Deixeu la vostra antiga manera de viure. que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar. porteu una vida justa, bona i santa de veritat». Senyor, ara que estem en la doble taula de la Paraula i de l'Eucaristia, ens omple de goig sentir-vos: «Jo sóc el Pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set». I nosaltres, que sabem que el pa compartit és el millor, diem plens de fe i d'esperança algunes vegades, i altres amb fe vacil·lant: «Senyor, doneu-nos sempre aquest Pa».