26 d’agost de 2012

LA VEU DELS PARES


TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 31è durant l'any (Cicle B)

Del comentari a l'evangeli segons sant Joan, de sant Ciril d'Alexandria, bisbe
«L'Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res». Cap cosa creada no donarà mai la vida; al contrari, és ella que reclama algú per donar-la-hi. Però si examineu atentament el misteri de l'encarnació i si compreneu bé qui és el qui habita en aquesta carn, admetreu del tot que pot donar la vida, àdhuc si en general, la carn, per ella mateixa, no serveix de res. Pel fet que està unida al Verb vivificant, ella esdevé al seu torn plenament vivificant; el més fort, el Verb, dóna força a la carn; mentre que la carn no imposa la seva pròpia naturalesa al qui no és mai vençut. La carn, per important que sigui per a donar la vida, arriba a fer-ho perquè porta en ella el Verb vivificant. Aquest cos pertany a aquell que és vida per naturalesa, i no a cap d'aquests homes fets de terra dels quals podem dir amb raó: La carn no serveix de res. No és pas de la carn de Pau, de Pere o de qualsevol altre que esperem la vida; només la podrà donar, amb exclusió de tota carn, la carn del Crist Salvador nostre, en el qual «habita corporalment tota la plenitud de la divinitat».

Heus aquí, doncs, el que el Senyor vol dir en les paraules que hem citat: «Mirant el fons del vostre pensament, veig que m'acuseu sense motiu d'haver dit que el meu cos fet de terra donava naturalment la vida; no és de cap manera el que us volia dir: la meva explicació només es referia a l'Esperit diví i a la vida eterna. No és pas la naturalesa de la carn la qui dóna l'Esperit vivificant; és per virtut de l'Esperit que el Cos dóna vida. «Les paraules que jo us he dit són Esperit», és a dir, espirituals i relatives a aquell que és per naturalesa la vida». El seu designi, parlant d'aquesta manera, no és pas de rebaixar la seva pròpia carn, sinó d'ensenyar-nos la veritat. És ell qui ha fet del seu cos una font de vida en regenerar-lo per comunicar-li la seva pròpia força. ¿Com s'esdevé, això? La raó no ho pot imaginar, la llengua no ho pot dir, però cal adorar en silenci, amb una fe que sobrepassa l'enteniment.