DIMARTS DE LA SETMANA XVIII DURANT L’ANY (I)

Homilia predicada per fra Salvador Batet, diaca
Mt 14,22-36

«Senyor, salveu-me»

«Senyor, salveu-me». Aquestes dues paraules plenes d’esperança que hem escoltat per boca de Pere, han de ser també la nostra jaculatòria en hores de por i de dubte, per vèncer així els obstacles o entrebancs que ens impedeixen avançar en el camí de la vida de l’esperit en nosaltres. Com Pere, nosaltres també ens trobem caminant sobre les aigües insegures del nostre món, de la nostra societat, del nostre treball, de les nostres relacions. I com Pere, sense el sosteniment de Jesús, correm el perill d’enfonsar-nos.

Jesús és l’únic que ens pot salvar. Ell ens sosté i ens salva si el nostre cor resta obert al seu amor gratuït, si corresponem al seu immens amor amb el nostre pobre amor, si confiem de veritat en Ell, si ens identifiquem i adherim a Ell.

Els seus innombrables miracles són signes per a nosaltres, perquè creguem i reconeguem que Ell és veritablement el Fill de Déu, ell és el Verb de Déu encarnat, fet home per la nostra salvació i per la salvació de tot el món.

Sant Joan Maria Vianney, la festa del qual avui celebrem, captà molt aviat en la seva vida aquesta saviesa, segur que la seva força li venia únicament del Senyor i que li calia confiar i demanar el seu ajut amb pregària insistent. A Joan Maria Vianney li tocà viure en una societat turbulenta i marcada per la Revolució Francesa de 1789, amb les seves conseqüències; en les seves limitacions humanes; en les seves dificultats en els estudis, la poca valoració de la seva persona per part dels seus formadors i superiors... Però Joan Maria tingué la fortalesa de superar amb fe i pregària perseverant cada contratemps, amb la certesa que Déu, amb la seva gràcia, era el qui tot ho feia possible.

Posem doncs els mitjans perquè Déu també ens pugui salvar a nosaltres, com ho féu amb Pere i amb sant Joan Maria Vianney. Estiguem disposats a deixar que Ell pugui realitzar meravelles en nosaltres i, sobretot, demanem-li que ens concedeixi amb urgència el gran miracle de la nostra conversió, per tal que, amb l’auxili de la seva gràcia, siguem alliberats de tot lligam terrenal i puguem ja en la nostra vida present ser del tot seus.