DIUMENGE XIX DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Re 19,4-8; Sl 33; Ef 4,30-5,2; Jn 6,41-51

Estimats germans i germanes,

Moltes vegades ens preguntem quin sentit té la vida. La resposta depèn de la nostra actitud i del nostre discerniment ¿Entendríem millor la vida estant alliberats de problemes, dubtes i dificultats? En l’escena dramàtica de la primera lectura, el profeta Elies experimenta una crisi profunda: «Ja n’hi ha prou, Senyor! No puc més!» Llavors Déu li envia el seu ajut: l’àngel que el conforta i l’aliment que l’enforteix, per tal de refer les forces i continuar el camí que ja havia emprès. «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer». Amb la força d’aquest aliment caminà uns dies més fins a trobar Déu, que l’esperava. Nosaltres també podem sentir la temptació del descoratjament, cansats enmig de la foscor, i sense trobar sentit entre les contrarietats. «Déu nostre, no oblideu el clam dels qui us supliquen...» Jesús, el Fill de Déu, és el nostre pa de cada dia. El pa que alimenta i transforma. En el nostre camí també hi ha dies ennuvolats, i que creiem incapaços de superar. «Ja n’hi ha prou, Senyor...!»

Però Déu ens prepara un aliment per renovar-nos les forces: ens ha enviat el seu propi Fill com a Salvador i Mestre. Ell es manifesta com a camí, veritat i vida. Camí lluminós. Veritat que omple de sentit la nostra existència. Aliment que dóna la veritable vida. «El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món», diu el Senyor. Alimentem-nos, doncs, de Crist. Que la seva Paraula es converteixi en carn i sang nostres. Assimilem-la en el pensament, en el cor, en les obres. L’Eucaristia és un ferment de vida; un motor sempre en acció, que ens condueix a una vida plena de sentit, joia i esperança. «Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor».

Coneixem millor Déu quan experimentem de quina manera Ell es fa present entre nosaltres i en nosaltres. Els jueus murmuraven i no entenien res, se’ls feia difícil de creure. Podem observar, també, el misteri de l’ésser humà, feble, poc disposat a ser fidel i coherent, encara que cregui. Tot i que el llenguatge de Jesús no és fàcil de comprendre, la fe i la confiança ens permeten d’acceptar la seva Paraula. Si analitzem l’Evangeli d’avui, veiem el procés d’apropament a Jesús expressat en el verbs «venir», «veure», «creure» i «viure». «Alcem vers Ell la mirada. Ens omplirà de llum». Tenim molt de camí a fer. Fem-lo junts, units, seguint Jesús, seguint el camí que Ell ens ha indicat.

Escoltem, germans, les exhortacions de la carta als Efesis, i que no necessiten comentaris: «Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist... Viviu estimant, com el Crist ens ha estimat». A la llum d’aquestes paraules de sant Pau podem arribar a comprendre que les coses més importants de la vida humana, com la justícia, han d’estar unides a les idees essencials de la vida cristiana: l’amor, el perdó i la misericòrdia.