Mc 9,2-10
Pujar a una muntanya és signe d’elevació de nosaltres mateixos, d’elevació de la nostra ànima al seu creador. Des del cim d’una muntanya tot es veu amb perspectiva, els problemes es relativitzen, i pot ser una bona invitació per centrar-se en l’essencial de la vida. Jesús, poc abans de la seva passió i mort, escull el cim d’una muntanya, el mont Tabor, per revelar la seva filiació divina i transfigurar-se tot manifestant una vegada més la seva glòria, glòria que li ve de la santedat de Déu, als seus deixebles estimats, Pere, Jaume i Joan.
L’experiència dels deixebles els deixa fascinats. Jesús és transfigurat i el veuen revestit d’honor i de glòria, com si es tractés d’una anticipació de la seva resurrecció, tot conversant amb Elies i Moisès que representen els profetes i la Llei.
Pere, entusiasmat, demana a Jesús de poder fer tres cabanes per quedar-s’hi. Pere, per uns moments, perd la noció de la realitat, es troba tant bé que no vol tocar de peus a terra. «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt!». Amb altres paraules, que bé que s’està amb Jesús, estar amb Jesús és com estar al cel, en la plenitud de nosaltres mateixos amb Déu.
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo». Tot l’evangeli que hem escoltat convergeix en aquest acte de fe: «Jesús és el Fill de Déu». És la veu del Pare que aclareix als deixebles que Jesús és el seu Fill, i també el seu portaveu. En segon lloc, se’ns fa una invitació ben precisa: «escolteu-lo». Escoltar Jesús és escoltar el Fill estimat, és escoltar Déu mateix. Amb Jesús, escoltant Jesús, nosaltres ho tenim molt fàcil per conèixer la voluntat de Déu Pare i seguir-la; Jesús mateix ens la revela.
Però Jesús no va acontentar Pere, Jesús no permeté als seus deixebles d’instal•lar-se dalt la muntanya. Jesús els fa emprendre el descens al dia a dia, a la realitat, al tocar de peus a terra. Confortats, això sí, per la gran i transcendent experiència que han tingut al mont Tabor.
Demanem al Senyor que ens faci també a nosaltres la gràcia d’experimentar la seva glòria, com ho féu amb Pere, Jaume i Joan; i que aquesta experiència ompli la nostra vida d’esperança, d’amor, de realisme i d’humanitat. Que ens faci zelosos per seguir amb fidelitat el que ens proposa la nostra vida concreta i monàstica. Que ens faci zelosos per la pregària, d’on rebem la força per gaudir d’una vida espiritual i humana de qualitat.
