DISSABTE DE LA SETMANA XIII (Any II)

DIADA DE LA GERMANDAT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Am 9,11-15; Sl 84,9.11-12.13-14; Mt 9,14-17

«Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells?» (Mt 9,15). Crist és present enmig nostre i és sant Pau qui presenta l’Església de Déu com «l’esposa de Crist» en l’amor, un sol cos i un sol esperit amb Crist mateix. Ell es fa present en la seva Església, present quan dos o tres ens reunim en el seu nom, present per mitjà de la Paraula que escoltem i rebem i present, de manera singular, en l’Eucaristia que compartim, sota la forma de pa i de vi, fruits de la terra, generosa donació del Pare. Aquesta presència de Crist enmig nostre ens hauria d’omplir de joia i omplir de joia la seva Església, que és família de famílies (AL 87). La nostra fe, envigorida per la presència de Crist entre nosaltres, és un regal, una gràcia que ens cal compartir amb els qui ens envolten, amb tots els homes i dones, i tan sols per mitjà de la joia i de la caritat els podem fer participar de la nostra fe i apropar-los a Crist. El nostre temps està marcat per la immediatesa, per la constant temptació de viure en una tristesa ensucrada, sense esperança, que s’apodera dels nostres cors. Un pessimisme estèril i esterilitzador que genera foscor, torbament i cansament interior (EV 83). Deia el Papa Francesc que «un cristià que contínuament viu en la tristesa, no es un cristià». Davant dels reptes de la nostra societat no s’hi val a girar la cara a un altre costat, oblidar-nos-en i replegar-nos en nosaltres mateixos. El Papa Francesc ens convida a no deixar-nos robar la joia evangelitzadora (EV 83), és a dir, a compartir l’alegria de tenir el nuvi amb nosaltres, que ha de ser tan immensa que no ens puguem estar de proclamar-la i de convidar als altres a compartir-la. El nostre món té set de Déu, una set intensa de l’amor de Déu, encara que no se n’adona; nosaltres tenim al nostre abast quelcom que el pot saciar per sempre i amb plenitud: Crist. Ens diu avui el salmista que serà aleshores quan «la fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel» (Sl 84).

L’alegria del cristià és necessària fins i tot en els moments més tristos, en els moments de dolor, perquè així converteix el dolor i la tristesa en pau i serenor. Perquè la nostra no és ni ha d’esdevenir mai una alegria passatgera, sinó que és un do de l’Esperit Sant, un regal de Déu, i per això ens cal tenir el cor sempre alegre perquè el Senyor ha vençut i ens estima, el nuvi és amb nosaltres.

Que ens hi ajudi Maria, la filla estimada de Déu, que va anunciar el goig a tot el món, perquè el seu Fill va portar-nos la llum de l’alegria. Ara i sempre Maria ens espera sol·lícita, com a mare i germana, perquè fruïm eternament amb ella de l’amor del Pare.