11 de juliol de 2016

EL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT, PATRÓ D’EUROPA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Col 3,12-17; Mt 19,27-30

«Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l’orella del cor, i acull de bon grat l’exhortació del pare amorós i posa-la en pràctica». Si escoltem el que el Senyor ens diu, si acollim com un tresor el que ens mana i ho practiquem amb bon zel, entendrem què vol dir venerar Déu, el Senyor ens concedirà la saviesa, ens ajudarà, ens protegirà, guardarà els nostres camins i vetllarà per les nostres rutes. Hem estat cridats per Déu a exercir la nostra vocació, amb sentiments de compassió, d’humilitat, de serenor, de paciència; suportant-nos els uns al altres i perdonant-nos com el Senyor ens ha perdonat, ens diu sant Pau. Hem estat escollits per entendre la bondat i la justícia, i per encertar així els bons camins, com ens diu Proverbis.

Nosaltres ho hem deixat tot per seguir el Crist, i per què? Als qui responem a la nostra vocació, a la crida, què ens tocarà? Sant Benet ens diu que si estimem la vida i desitgem viure dies feliços, si tenim amor per la vida i set de viure, rebrem l’esguard dels seus ulls, aquests seran fits damunt nostre i les seves orelles seran atentes a les nostres pregàries, i abans que l’invoquem, ens dirà: «Aquí em teniu», és a dir, tindrem el Senyor; no hi pot haver alegria més gran que tenir el Senyor; sentir la veu del Senyor que ens invita, i amb la seva bondat, ens mostra el camí de la vida. La nostra és una crida a la joia, una joia que poc a poc ha d’anar envaint la nostra vida, emplenant-la d’amor i de perdó, de misericòrdia; perquè sols experimentem un sentiment de pau i de confiança quan fem experiència del perdó, de l’amor que tot ho lliga i perfecciona i és aleshores que la Paraula de Crist fa estada en nosaltres amb tota la seva riquesa.

Però com arribar-hi a tot això? Obrint la porta que hi condueix amb la clau de l’obediència, calçant-nos les sandàlies de la humilitat i així, tot i que mai deixarem d’anar carregats amb el feixuc fardell de les nostres febleses, caminarem vers Déu per un camí que al començament se’ns farà forçosament estret. Serà així com podrem retornar a aquell de qui ens hem apartat, tan sols podrem fer-ho renunciant als nostres propis volers i militant per al Senyor, Crist, el rei veritable. Per Sant Benet s’entra al monestir per canviar de vida, per començar un nou camí, d’altra manera no valdria la pena, ens valdria més quedar-nos a fora i continuar fent la nostra cercant les nostres petites i limitades satisfaccions de cada dia. Però com s’hi arriba a canviar de vida? Calen uns elements inicials com ser prompte a l’obra de Déu, és a dir a l’Ofici Diví, a l’obediència, arma privilegiada, a la humilitat, pujant-ne poc a poc els graons, sense descoratjar-se davant la primera dificultat; i per a tot això cal temps i avançar a poc a poc, i el signe més autèntic que avancem pel bon camí és el progrés espiritual, l’obertura a Déu i als germans.

En la seva vida el monjo avança per convertir-se en una simbiosi fecunda entre acció i contemplació, glorificant en tot Déu i caminant en el camí traçat per Crist, humil i obedient, a l’amor del qual no hem d’anteposar res, servint els altres, convertint-nos en homes de servei i de pau. Exercint una obediència viscuda interiorment i obtenint una fe animada per l’amor, conquerint la humilitat i configurant-nos cada cop més amb Crist per aconseguir a la fi l’autèntica autorealització com a criatura a imatge i semblança de Déu.

Per assolir i començar a fer aquest camí tenim la Regla com una mínima orientació escrita només per a l’inici. La Regla de sant Benet és de fet una guia per a tots els qui busquem orientació en aquest nostre camí cap a Déu. Per la seva moderació, la seva humanitat i el seu sobri discerniment entre l’essencial i el secundari en la vida espiritual, manté la seva força fins avui en tota la seva frescor espiritual.

Que el Senyor guardi els nostres camins i vetlli per les nostres rutes perquè puguem trobar el coneixement de Déu, la saviesa i la intel·ligència que surten dels seus llavis i que ens hi ajudi sant Benet, que va ser elegit pel Senyor per esdevenir el mestre principal de la vida monàstica per ajudar-nos a cercar Déu amb el servei de la pregària i el desig de les virtuts, no anteposant res a l’amor de Déu, amb el cor eixamplat i no desesperant mai de la seva infinita misericòrdia.