25 de juliol de 2016

SANT JAUME, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Un camí, un lloc, un desig.

Sant Jaume ens pot fer pensar en aquest camí del qual tants parlen i que tants en un moment de la seva vida han desitjat fer. El pelegrinatge de la vida ens porta a desitjar, a voler, a aspirar, a manar, com la mare dels Zebedeus, que els seus desitjos són ordres, i quasi podríem dir que s’avança als designis de Déu per col·locar els seus fills en les millors posicions del Regne.

Però, resulta que aquest Regne no és d’aquest món. I de llocs privilegiats, sembla que no és oportú de parlar-ne.

L’única cosa certa és el calze. Poder o no poder beure el calze que Jesús ha de beure. És a dir, passar pel mateix calvari que Jesús ha de passar, portant la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És a dir, donar la vida, donant testimoni de la fe que aquell que ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres. Perquè molts encara han de creure i convertir-se al Senyor. Penseu, cadascú de vosaltres, que el nostre testimoniatge és fonamental.

El testimoniatge el donarem en la mesura que ens humiliem i ens fem servidors i esclaus els uns dels altres fins a donar la vida. Això és, gastar la pròpia vida en bé dels altres. Nosaltres podem col•laborar a rescatar-ne molts simplement pel desig que molts se salvin, que trobin el seu lloc en el Regne, que s’adonin del camí que hi porta.

El camí, no és un camí de pols i peus inflats. El camí és el seguiment de Crist amb tota la força encara que ens hi vagi la vida. Però així, sempre tindrem el lloc i el desig complit en el camí de les estrelles que ens porten cap al cel.