DIUMENGE XV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

La vista és un problema greu. Hi veiem bé de prop, no hi veiem bé de lluny. De vegades se’ns entelen els ulls i no veiem el que tenim tan a prop, tan a l’abast.

Tenim a prop la salvació, la vida eterna. La Llei diu: «Estima al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix».

Podem pensar que estimem Déu amb més fe que ningú. Però, sempre necessitem més i més la conversió del nostre cor. Perquè necessitem netejar els ulls del cor per poder veure els altres.

Perquè, per a mi, qui són els altres?

Sacerdot, levita o samarità. Qui sóc jo, d’aquests tres? O bé, sóc l’home que baixava de Jerusalem a Jericó, despullat, apallissat i mig mort? Tu, ets l’altre per als altres?

Jesús ens demana compassió per l’altre. Sí, la meva fe, la meva esperança, la meva caritat, no poden ser demostrades si jo no visc l’amor que Déu em té, la misericòrdia.

Déu ha tingut misericòrdia amb nosaltres. Nosaltres doncs, hem de tenir-la amb els altres. La misericòrdia de Déu la tenim al damunt, amb l’Església, ja que s’acosta a la misèria dels homes, embena les ferides, les amoroseix amb oli i vi, ens puja a la seva cavalcadura i s’ocupa de cadascú de nosaltres.

De fet Jesús, el Crist, ha pagat les despeses a l’hostal del món, per les nostres ferides, pels nostres pecats, reconciliant tot l’univers, posant el perdó i la pau, gràcies a la sang de la creu.

La misericòrdia del Senyor ofega la meva misèria, el pecat que he comès contra Déu. Perquè peco quan no veig bé, amb els ulls del meu cor, el Crist que se’m manifesta en el proïsme.

Mira bé, doncs, per on vas i siguis qui siguis, sacerdot, levita o samarità, fes el bé a l’altre sempre i coneixeràs el bé que Déu et vol donar en herència, la vida eterna.

Ara, mentrestant, hem d’aprendre l’actitud del samarità amb els cinc sentits: la vista amb els ulls per veure, l’oïda del cor per compadir-se, l’olfacte per acostar-s’hi, el tacte de les mans per embenar les ferides, el gust per amorosir-les amb oli i vi.

Amb tots els sentits m’he de convertir, per esdevenir compassiu i misericordiós, per fer igual que el bon samarità.