DISSABTE XXXIII DEL TEMPS DE DURANT L’ANY (II)

RECÉS DE LA GERMANDAT DE POBLET

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Ap 11,4-12, Sl 143,1.2.9-10 i Lc 20,27-40

Déu és un Déu de vius, que estima la vida, que ens fa participar de la vida en plenitud. El Fill de Déu es féu carn, es féu un home igual que nosaltres, llevat del pecat, per poder compartir la nostra humanitat i compartint-la fer-nos també partícips de la seva filiació divina i de la seva resurrecció. Així ens fa dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i ja no podrem morir mai més, perquè en participar de la resurrecció, serem fets fills de Déu. Estem a les acaballes de l’any litúrgic, el temps en el qual l’església ens proposa els textos que fan referència a la mort, a la fi dels temps. Tot l’any litúrgic és una catequesi cristiana, perquè al llarg de l’any recorrem la vida i la mort i tenim l’encarnació, el naixement, la passió, mort i resurrecció de Jesús com a centre. Per això és important que ens preparem a viure el temps d’advent que encetarem la setmana vinent com un vertader temps d’espera, de joiosa espera, sabedors que fem memòria que el Fill de Déu es fa home per participar de la nostra humanitat, dels nostres sofriments, de les nostres joies i vencent la mort ens la fa vèncer a nosaltres també.

Si el Fill de Déu es fa home és també perquè en cada home i dona el reconeguem. Molt especialment en aquells que pateixen les desigualtats i les crueltats de la nostra societat. Ell està darrere de cada refugiat, de cada desnonat, de cada dona maltractada, de cada víctima de la nostra societat i també en cada botxí, en cada opressor, en cada maltractador. El que ens falta es descobrir la seva imatge en els que sofreixen i en els qui fan o fem sofrir, trobar-la en nosaltres mateixos per poder convertir el nostre cor, treure a la nostra imatge divina el rovell de la maldat i de l’egoisme per poder acostar-nos a la seva imatge. L’Església ens convida cada any a fer el recorregut de la fe, a recordar que naixem i que morim, com ho féu Jesús també; però sobretot a tenir present que Ell, que va ressuscitar d’entre els morts i va vèncer la mort, ens ha fet un gran regal, el més gran que mai hom podia somiar; la vida eterna, aquella que no acaba, on no hi ha ni plor ni dolor, on la imatge de Déu ho omple tot de joia, pau i felicitat.

Ell ve i cada any recordem en el temps d’advent que Jesús ve, que va venir i que vindrà a cadascun de nosaltres per fer-hi estada. El temps d’advent és el temps d’endreçar la nostra casa interior per tenir-la a punt, neta d’egoismes, maldats i superficialitats. Fent dissabte i obrint de bat a bat la porta del nostre cor perquè quan arribi hi pugui entrar, recuperant la imatge divina que en crear-nos el Pare ens va donar. Aprofitem avui de manera especial aquest dia de recés per preparar-nos a la seva vinguda, per endreçar al nostra llar interior perquè quan Ell arribi la trobi amb la taula ben parada i a punt pel gran banquet. Que ens hi ajudi Maria, mare d’esperança.