TOTS ELS SANTS I SANTES QUE SERVIREN DÉU SOTA LA REGLA DE SANT BENET

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 61,9-11; Sl 99; Jn 15,1-8

Vivim el present pensant en el futur perquè avui ens preocupa el demà. ¿Com serà el futur del món i de l’Església? Les noticies de l’actualitat poden fer-nos caure en el descoratjament. Conflictes i injustícies de tota mena...! Per altra banda, la bondat i la santedat no tenen secció fixa als periòdics. Però, gràcies a Déu, hi ha persones bones i santes. Elles construeixen un futur millor.

Avui els monjos celebrem la festa de tots els sants i santes que han viscut l’espiritualitat de la Regla de sant Benet. La festa que celebrem em fa recordar un text del Concili Vaticà II: «Tots els cristians, de qualsevol classe i condició, estem cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de l’amor» (LG 40). Els camins de la santedat són diversos i adequats a la vocació de cadascú. En la família, en la societat, al lloc de treball, al monestir... tots podem créixer com a persones i com a cristians.

Si llegim la vida dels sants, veiem com han practicat les virtuts persones de carn i ossos com nosaltres. S’han abandonat als braços de Déu i han perdut la por, malgrat els seus pecats i limitacions. Els sants són gent bona, senzilla, amable, solidaria, realista, optimista, lluitadora... que s’han enamorat de Jesucrist, que continuen creient en la bondat de les persones, i que lluiten per la justícia i per la dignitat de la vida. Els sants poden obrir-nos els ulls a la realitat de Déu. Creure en Déu comporta escoltar-lo. La pregària confiada i constant ajuda a que la seva petjada quedi gravada en nosaltres. Fa falta una freqüent lectura de les Sagrades Escriptures. Cal pregar amb la Bíblia a les mans. Així, podem donar «molt de fruit».

¿Què ens diuen les lectures que acabem d’escoltar? Segons la primera, «la seva posteritat, la seva descendència, serà coneguda entre els pobles». Els monjos d’ara som la descendència dels sants que avui recordem. Els sants fan resplendir en les tenebres la Llum de Crist, i brillen com un signe d’esperança. És una gran responsabilitat per a nosaltres, monjos, acceptar els nous reptes en un món en que hem d’anar a contracorrent. L’Evangeli ens diu que si estem units a Crist com les sarments al cep, tindrem Vida i la podrem compartir. Si confiem en Ell, mirarem el futur amb il•lusió i esperança. Ens cal, doncs, ser testimonis valents i coherents de la fe i de l’amor. Si no és així, perdem el temps.

¿Quin és l’humil servei d’una comunitat monàstica? Que els monjos visquem una unió total amb Déu, una espiritualitat profunda i una vida comunitària fraternal. Avui us demanem, als qui heu vingut a la Missa del monestir, que pregueu per nosaltres, els monjos. Perquè siguem una descendència digna dels sants monjos. I perquè us puguem oferir, malgrat les nostres limitacions i imperfeccions, allò que volem donar: pregària continua, acollida cordial, afecte incondicional, i les portes del monestir obertes.

«¡Que n’és de bo el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per sempre».