Diumenge darrer de durant l’any / SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN (Cicle C)

ONOMÀSTIC DEL P. ABAT I 25 ANYS DE PROFESSIÓ DEL P. MATIES PRADES

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
2S 5,1-3, Sl 121,1-2.4-5, Col 1,12-20 i Lc 23,35-43

Formem part del Regne de la llum, del Regne del Fill de Déu. Crist és el nou David que pastura el seu poble del qual és sobirà. Un regne però ben atípic on la creu esdevé el seu centre. Al calvari hi ha tres creus, tres homes clavats en elles, sense cap altra esperança aparent que la mort els arribi aviat estalviant-los sofriments. Al seu voltant solitud i burles i sobre una de les creus un rètol on diu que hi han penjat el rei dels jueus. Un dels crucificats certament tenia força seguidors però ara el cor dels seus deixebles ha pactat amb el fracàs i l’han deixat sol. El panorama no pot ser més desolador, però malgrat totes les aparences allí s’està establint el regne de Déu, el nou rei té per tron una creu, per corona unes espines i per ceptre uns claus. Fins i tot un dels qui han crucificat al seu costat se’n burla però en l’altra aquell infeliç abandonat li desperta el desig de la salvació, el sap innocent, que no ha fet cap mal, i per damunt de tot el reconeix rei, amb poder per convocar-lo al seu regne on no hi haurà ni creus, ni claus, ni burles. El bon lladre demana a Jesús un lloc al seu regne i Crist li assegura el paradís.

Caminar vers el Regne de Déu és fer un camí cap a l’esperança, un camí cap a la plenitud, cap al paradís; un camí que es fa cada dia. Deia el Papa Francesc que el Regne de Déu és com una mare que creix i fecunda, que es dóna a si mateixa perquè els seus fills tinguin a casa l’aliment a taula i una cambra reservada. La novetat del missatge de Crist és que Déu s’ha fet proper, que ja regna entre nosaltres. Allí on arriba Jesús, l’Esperit creador porta vida i d’aquesta manera, Jesús vol revelar el rostre del veritable Déu, del Déu proper, ple de misericòrdia per cada ésser humà; és el Déu que ens dóna vida en abundància, la seva mateixa vida. El regne de Déu és, per tant, la vida que venç la mort, la llum de la veritat que dissipa les tenebres de la ignorància i de la mentida.

El regne és un regne de veritat, Jesús diu «Jo sóc la veritat» (Jn 14,6), una veritat que ha de regnar en la nostra voluntat, en el nostre cor i en la nostra societat. És un regne de vida, Ell ens diu «Jo sóc la vida. Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin a desdir» (Jn 10,10). Un regne de santedat on imperi la fidelitat, el compromís, la convivència, i la solidaritat. Un regne de gràcia i de justícia amb una millor distribució dels béns que Déu ha lliurat a tota la humanitat i no sols a uns quants. Un regne d’amor i de pau fruit de la justícia, on la misericòrdia i la fidelitat es troben, i la justícia i la pau van de la mà. Crist ve a anunciar la pau, una pau sense fi, conseqüència del regne de la veritat i de la vida, del regne de la gràcia i la justícia, de l’amor i de la Pau.

Quan en l’oració dominical demanem que vingui el regne, demanem que Crist es faci present, viure en l’amor de Crist. Demanem viure en llibertat, la llibertat de Déu que és fer la seva voluntat. Demanem la plenitud de béns, de tots aquells que realment sacien l’existència, que sols Déu pot omplir. Demanar el regne es demanar viure en l’amor de Déu i fer-ne als altres partícips.

El monjo és qui cerca el Regne, qui dedica la seva vida a cercar i a demanar el Regne i a fer-lo present en la nostra societat. Avui celebrem el vint-i-cinquè aniversari de la professió monàstica del nostre germà Maties. Donem-ne gràcies a Déu que l’ha fet servidor i missatger del Regne i demanem al Senyor que el beneeixi i li doni forces per seguir aquest camí des de la vida monàstica fins a arribar a la meta amb generositat i puresa de cor.