DILLUNS DE L’OCTAVA DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal
Fets 2,14.22b-33; Sl 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1); Mt 28,8-15

En la seqüència de Pasqua, que cantem aquests dies abans d’entonar l’al·leluia i proclamar l’evangeli, diem: «Chirstus innocens Patri reconciliavit peccatores». (Crist, l’innocent, el just, reconcilia els pecadors amb el Pare). Un dels fruits de la Pasqua del Senyor, de la resurrecció de Jesús que s’ha esdevingut avui, és l’obra de la reconciliació: l’obra de la reconciliació de tots i cadascun de nosaltres amb el Pare que Jesús ha realitzat ressuscitant d’entre els morts. I diem «obra de reconciliació» perquè s’ha tractat d’una veritable obra, d’un gran treball, d’un immens esforç: tota la vida del Senyor ha estat viscuda per dur a terme aquesta obra, des del moment de la seva encarnació. Però han estat sobretot els seus darrers passos per aquest món, aquells que hem reviscut i celebrat en aquests darrers dies, els que amb més intensitat han servit per a aquesta obra de reconciliació. Les fatigues, les caminades, les paraules, els silencis, els escarnis i les burles; les acusacions, les traïcions, les negacions i els abandonaments; la soledat, el dolor, la creu.... la mort. Tot ha format part d’aquesta obra de reconciliació: d’aquesta donació de la seva vida per nosaltres. I parlem encara «d’obra de reconciliació» perquè Jesús n’ha estat el principal protagonista, el principal autor: «dono la vida pels meus amics, sóc jo qui la dono, ningú no me la pren»; «he vingut per fer les obres del meu Pare; el meu Pare treballa i jo també treballo». Crist ha pres damunt seu el pecat del món i ha reconciliat el món amb Déu: Jesús és qui ha obrat aquesta reconciliació.

Aquest matí, en aquesta mateixa celebració que estem vivint, també Jesús ens surt al pas, com a les dones que sortien corrents del sepulcre, i també com a elles ens saluda: «Déu vos guard. No tingueu por». No hem de tenir por, perquè Déu està amb nosaltres, perquè hem estat reconciliats amb Ell, gràcies a la resurrecció d’entre els morts de Jesús de Natzaret; gràcies a la seva victòria contra el pecat i la mort: «mors et vita duello conflixere mirando: dux vitae mortuus, regnat vivus» (lluitaren vida i mort en lluita sense mida: el Rei de vida, mort, ja regna amb nova vida). Aquest és el do pasqual: el do de la vida nova que Crist ressuscitat ens dóna; aquesta és la vida nova que, donada, ens reconcilia amb el Pare.

A tots els qui hem rebut aquesta vida nova, a tots els qui hem celebrat l’obra de reconciliació amb el Pare, se’ns invita ara a tornar a Galilea: «Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran». «Surrexit Christus spes mea: praecedet suos in Galilaeam». Galilea representa l’origen de l’encontre amb Jesús: després dels moments convulsos que hem viscut junt amb els primeres deixebles aquests deies (els moments de les traïcions, de les negacions i dels abandonaments), Jesús ens invita a retornar al moment originari del nostre encontre amb ell; ens convoca a Galilea on, un cop reunits, ens donarà el seu Esperit i ens enviarà a predicar-lo per tot el món: ens enviarà com a Església a continuar l’obra de reconciliació dels homes amb el Pare. No és aquesta, doncs, la nostra missió? Treballar per estendre la reconciliació a tot el món? Començant pel nostre cor, per les nostres vides; continuant amb els qui ens són més propers, pels nostres familiars, pels nostres germans de comunitat; estenent-lo als germans d’altres comunitats, d’altres països i nacions, d’altres cultures.... en un món com el nostre que s’està fragmentant per tot arreu, on ressonen cada vegada amb més força tambors de guerra, on cada dia més germans esdevenen enemics, no ens cal esforçar-nos més i més per treballar per dur al món (des del meu cor fins als meus germans més allunyats, passant pels més propers) la reconciliació que Crist ens regala en aquest dia de Pasqua? Un esforç, un treball que depèn tot ell de nosaltres, alhora que depèn tot ell de la força que Jesús ens dóna amb el do del seu Esperit. És el mateix esforç que hi ha al darrere del que vam dir aquesta nit de Pasqua, quan junt amb un nostre germà que rebia per primera vegada la frescor renovadora de l’Esperit dèiem: hi renuncio! Hem renunciat a tot allò que trenca l’obra de la reconciliació que Jesús ha realitzat: siguem testimonis vius de la vida nova que ara viu Jesús, vivint vivificats per l’Esperit com a veritables reconciliats i reconciliadors entre els homes. Que aquest sigui el nostre testimoni pasqual!