SANT JORDI, MÀRTIR, PATRÓ DE CATALUNYA. SOLEMNITAT TRASLLADADA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

No hi ha dubte que tenim un gran patró. Per què? Perquè tenim com a patró un màrtir. És a dir, un home que, malgrat tota la seva vida, ha arribat a un moment en el qual s’ha deixat seduir pel Crist, mort i ressuscitat, i s’ha lliurat, no ja a les batalles entre els homes, sinó a la lluita de la Veritat Única, la veritat que brolla de l’Evangeli.

Aquest Evangeli que avui ens convida a meditar la nostra relació amb Déu. Una relació que passa per Jesús, el cep veritable.

Cadascú de nosaltres, com a sarments, podem donar fruit o no.

Ara bé, per donar fruit hem d’estar de part de Déu, hem d’estar empeltats en el Crist, perquè és l’únic que ens pot donar la Vida, en majúscules. Ja que com ell mateix diu: «Sense mi, no podríeu fer res».

Nosaltres com a comunitat estem en ell. Però, si que és veritat que si algú se separa, s’asseca i acaba per convertir-se en cendra. Per això, la gran importància de no defallir en el nostre dia a dia, en la nostra relació comunitària i personal amb Déu.

Perquè la vida comunitària del cristià té aquests dos vessants d’intimitat i de relació amb Déu: Per una banda la Litúrgia de les Hores, per l’altra l’harmonia de la pregària personal intransferible. Ningú no pot fer la meva pregària personal per mi. No hi pot haver-hi cap substitut.

Perquè, si estem on hem d’estar, si estem amb Jesús i el que ens diu queda en nosaltres, podrem demanar el que desitgem, i ho tindrem, ja que la glòria de Déu és que nosaltres donem molt de fruit i siguem deixebles de Jesús.

Jordi, sant, va deixar les lluites humanes per lluitar pel Crist, i així donà el fruit més bell, la vida per Crist, per guanyar la vida eterna. Que el seu testimoniatge ens ajudi a viure de la fe, l’esperança i l’amor. Així, rebrem la benedicció el poble català.