DILLUNS SANT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

De conflictes n’hi ha i de vegades en tenim. Enveja i amor s’enfronten. En la plenitud del temps, la tarda va caient. «Allà li oferiren un sopar». Marta servia, Llàtzer era a taula i Jesús és al mig amb ells i en ells.

Maria fa un gest, una acció portada per l’amor, l’amor que no es pot mesurar mai, sinó no és autèntic. El perfum omple tota la casa. L’enveja fa parlar Judes, mesurant l’amor per tres-centes monedes. Tal vegada enveja la falta d’amor desmesurat que no té.

«Deixa-la estar». Sí, deixa-la, perquè ja està l’amor avançant-se preparant la mortalla al qui tu Judes lliuraràs a la mort.

El qui té amor, el qui viu en l’amor, pot donar, pot ungir, pot perfumar amb bons flaires tota la casa, tota la comunitat. L’Ungit, Jesús, ens ensenya que l’amor es desfà per crear més amor.

El gerro de perfum s’ha quedat obert. Així també nosaltres podem dedicar-nos a perfumar els altres. Ja que en la mesura que ungim els altres perfumen el Senyor Jesús.