DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Poblet, 4 novembre 2018

Estimar és el verb, l’acció que se’ns demana. Però, com hem d’estimar? Amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces. És a dir, amb plenitud, amb cos i ànima.

La nostra vida com a creients, com a cristians, com a monjos és una cursa. La meta de la qual és el Regne de Déu. El punt de partida és la pregunta del mestre de la Llei: Quin és el primer de tots els manaments? La resposta de Jesús és simple: Escolta i estima.

Però la persona humana de vegades, o millor dit sovint, és complicada i dona moltes voltes en la vida fins a adonar-se que els déus dels diners, del poder, de la fama, de la glòria, de l’honor, no són res.

Per això, resulta estèril posar la nostra confiança en aquestes coses. Coses per altra banda caduques i fugisseres, que com diu el càntic del Deuteronomi 32: no són Déu. Tot això son destorbs cap als béns promesos del Regne de Déu.

Per això, en la nostra cursa de la vida, aquesta cursa organitzada per Déu mateix com a creador, ens hi encoratja i acompanya Jesús com a sacerdot perfecte. El qual ens fa de pont per salvar-nos dels destorbs del pecat que ens fan mal, que ens limiten la capacitat d’escoltar Déu i d’estimar els altres. Aquest és el pecat més greu.

Sí, perquè no hi ha cap altre manament més gran que aquests: Estimar Déu i estimar els altres com a un mateix. En la mesura que ens posem a l’escolta del Déu únic, posarem en pràctica les seves prescripcions. És a dir, el manament de l’amor a Déu i al proïsme.

Per als cristians, estimar no és una elecció voluntària, és un manament. És el compendi de tota la Llei, de tots els manaments, de tot l’evangeli, de totes les regles monàstiques.

En aquests diumenges del final de l’any litúrgic ens cal buscar l’essència de la nostra vida de cristians. Per això, ens cal estar ben atents a l’escolta de la Paraula de Déu.

Escolta i posa en pràctica els manaments de Déu. No et compliques més la vida. Viu la senzillesa que se’ns demana: Escolta i estima.