NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
 
L’auca de l’any litúrgic s’acaba. I ens trobem amb aquesta il·lustració: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. Ara bé, no sabem ben bé com dibuixar-la. Per què? «La meva reialesa no és cosa d’aquest món», diu Jesús. És clar , la seva reialesa no pot comparar-se a la dels reis de la terra. Està per damunt dels sobirans d’aquest món.

Els sobirans d’aquest món poden defraudar, viure en la mentida, sotmetre als súbdits a la força, tancar fronteres i posar murs. Voleu dir que Jesucrist es pot comparar amb aquests sobirans? No. «La meva reialesa no és cosa d’aquest món», ens diu Jesús avui. Mentre els sobirans d’aquest món tenen data de caducitat, Jesucrist és sobirà etern per sobre de tots els reialmes de la terra.

Per tant, una cosa a tenir en compte al dibuixar l’auca, és la centralitat de Jesucrist per sobre de tot. I si entrem en detalls ens cal dibuixar la veritat. Sí, Jesucrist és el testimoni de la veritat, és la seva missió, la seva característica a destacar en la il·lustració. Com dibuixem la veritat? Tal vegada amb unes orelles ben grans. Perquè si vivim en la veritat tindrem l’oïda del cor atenta per escoltar la veu, la veu de Jesús que parla amb veritat. També podem dibuixar uns ulls, uns ulls de la fe per veure ben bé i discernir la veritat que ens presenta Jesucrist al llarg de tot l’any litúrgic, amb el naixement, la vida pública amb la predicació, la passió, la mort i resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, que ens interpel·la al llarg de tota la nostra vida, cada dia.

També ens hem d’escarrassar per dibuixar una creu, una creu com a tron de Jesús. Però, una creu que a nosaltres ens hi agermana en la seva mort i resurrecció, que celebrem ara en l’Eucaristia. Sota la creu comprenem que la seva sang ens ha fet poble sacerdotal, casa reial, per dedicar-nos a donar glòria a Déu Pare. Això, és la vida comunitària de monjos, de parròquia i de qualsevol grup de vida cristiana.

Avui celebrem que Jesucrist és rei. Ara, hem d’esbrinar quina classe de súbdits som. Som servidors dels sobirans d’aquest món? Perquè cadascú pot pensar a qui li tributa honors, tal vegada a l’orgull, al poder, al diner, a la supèrbia, a la luxúria, a la vanaglòria.

O bé, som dels de la veritat i aleshores escoltem la veu de Jesucrist i ens atansem a una vida santa per poder lloar Déu, el Déu de l’univers?

Ell és present entre nosaltres, tot i la seva sobirania eterna, el trobem en el més necessitat, en el pobre i el desvalgut, en els més vulnerables de la societat. Va vestit de majestat ens ha dit el salm, però no l’oblidem mai quan es presenta sense res. Veritablement Jesús és testimoni de la veritat, la veritat que de vegades és molt crua.

Si volem pertànyer al seu Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau. Sols des de la humilitat i el servei al proïsme podrem adonar-nos de tot el que ens estima Jesucrist, de tot el pecat que ens allibera i veurem com ell és el qui és, el qui era i el qui ha de venir. És el principi i la fi de tota la nostra existència, de tota la nostra història humana, per això li hem de donar glòria i honor. Humiliem-nos i ell ens donarà el Regne.

Dibuixem doncs l’auca amb la darrera il·lustració de l’any litúrgic. Col·loquem a Jesús amb la creu al centre, sobre tota la humanitat, bons i dolents. Una humanitat on són els qui pateixen molt i on els cristians exerceixen la seva essència donant lloança a Déu i procurant pel proïsme. I com a única paraula en el dibuix jo posaria amb majúscules: VERITAT. Perquè Jesús és la única VERITAT amb majúscules.