LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1.2-3ab.3c-4; Rm 15,4-9 i Lc 1,26-38

«Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions.» Ens ha dit l’Apòstol i Maria ha estat la primera en ser beneïda, beneïda entre totes les dones, beneïda entre tota la humanitat. Ser beneïda pel Senyor és entrar en una relació particular amb Ell, privilegiada. Maria ha estat destinada des de sempre a concebre per obra de l’Esperit Sant al Fill de Déu, fou elegida abans de crear al món per ser santa i irreprensible als ulls de Déu. Ella no ho ha desitjat pas, no ho ha demanat; però no ha tingut por ni s’ha amagat, ella s’ha confiat a la voluntat de Déu i li ha dit sí a l’àngel.

Per què ha acceptat Maria la voluntat de Déu expressada d’una manera tan extraordinària? Per què ha actuat així Déu amb ella? Per què ho creiem això? No és pas en els textos escripturístics en que es basa la concepció immaculada de Maria, al menys no pas de manera directa i inequívoca. El dogma de la concepció immaculada de Maria és fruit d’un procés de maduració de la fe de l’Església, d’un procés d’interpretació de la mateixa escriptura que veu en ella la nova Eva, la filla de Sió. L’evangelista sant Lluc és qui ens parla més de Maria, és la plena de gràcia, aquella que havent obtingut la gràcia ha estat transformada per la gràcia de Déu i l’ha compartida amb tots els homes. També Pau ens parla avui en la Carta als cristians d’Efes del poder de la gràcia de Déu que actua per amor, que la concedeix segons la seva benèvola decisió. El Senyor està amb Maria, és aquesta una gràcia especial  que ve del Pare i que actua en vistes al naixement del Fill i ho fa per mitjà de l’acció de l’Esperit Sant.

El Senyor era en Abraham com li digué Abimèlec a Beerxeba on Abraham jurà fidelitat al Senyor i al seu poble (Gn 21,22). El Senyor era amb Isaac i així li digué Ell mateix també a Beerxeba i afegí «no tinguis por» tal com l’àngel Gabriel digué a Maria (Gn 26,28). Com el Senyor que havia tret el seu poble de la terra d’Egipte era amb Moisès. Com era amb el guerrer valent Gedeó a l’alzina d’Ofrà (Jt 6,12). Com li digué el profeta Natan al rei David al seu palau (2Sa 7,3). La història de la salvació va encadenant a aquells que han estat tocats d’antuvi per la gràcia de Déu i ho han estat per tal de que la gràcia que rebien ajudés al poble a acostar-se a Déu, a cercar en Déu la salvació promesa i perduda per Adam i per Eva en sucumbir a la temptació de fer allò que desplau al Senyor.

La gràcia vessada en Maria no ho és en va, no ho és perquè sí. Calia que Abraham, Isaac, Moisès i David revessin la gràcia del Senyor, calia que Maria la revés. Per Maria nosaltres rebem la nostra part en l`herència, sense la seva participació res no hauria estat possible. En aquella petita vil·la de Galilea, en aquella humil casa de Natzaret s’hi esdevingué una escena clau per a la nostra salvació. Maria que des de sempre havia estat destinada a aquesta alta missió rebé allí la visita de l’àngel, apartant la seva por, la seva torbació i obrint el seu cor a la voluntat del Pare, deixant-se fer per l’Esperit, obre tot el seu ésser al Fill i actuant així ens obre les portes de la salvació.

Maria apareix així com l’arca de la nova aliança, la mare del Salvador. El tabernacle on habitarà el Fill de Déu, el Sant de Déu. Quan l’àngel es retira entrem nosaltres en escena perquè en Maria s’hi troben el pla salvífic de Déu i la humanitat sencera.

Com pot ser això? No pot ser d’altra manera que actuant la gràcia de Déu. La immaculada concepció de Maria, la seva virginal maternitat, la seva ascensió en cos i ànima al cel; són l’avantsala de la nostra salvació. La nova Eva no podia sinó respondre obedientment, virginalment, sense defecte, per acollir el pla de Déu que cerca la nostra salvació. Per això fou preservada del pecat perquè nosaltres poguéssim ser alliberats per la passió, mort i resurrecció del Crist.