DIUMENGE IV D’ADVENT (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Mi 5,1-4a; Sl 79,2ac i 3b.15-16.18-19 (R.: 4); He 10,5-10; Lc 1,39-45

Qui sóc jo? Elisabet es pregunta: ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? ¿Qui sóc jo? ¿Qui som nosaltres perquè el Fill del Pare vingui a visitar-nos? L’únic motiu de la visita som nosaltres.

Nosaltres necessitem ser visitats pel metge. Necessitem una cura d’humilitat, d’acceptació del do de Déu en nosaltres, docilitat i disponibilitat; com el mateix Jesús: Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.

Aquests dies, la litúrgia ens insisteix en els verbs venir i visitar: Vine a ensenyar-nos, vine a lliurar-nos, vine a alliberar-nos, vine, treu de la presó, vine, il·lumina els qui viuen a la fosca, vine a salvar l’home que vas formar del fang, vine a salvar-nos, Senyor Déu nostre.

Però, un clam s’aixeca de la terra assedegada, resseca pel dolor, el desànim, quartejada en pedaços la vida, la malaltia, la pandèmia, la inseguretat, la precarietat en el treball.

Malgrat tot, ja que som el motiu d’una visita tan gran, cantem amb fe: Oh cel, deixa caure la rosada, per fer germinar la salvació.

Una salvació que arriba a casa de Zacaries amb la visita de Maria Verge. La Verge Maria ja s’avança en la missió del seu Fill, el pastor esperat per regir amb la majestat del seu Déu, Ell, que serà la pau. Per això, el qui serà la veu, Joan, ja salta d’entusiasme dintre de les entranyes d’Elisabet. Elisabet, que plena de l’Esperit Sant, reconeix la mare del seu Senyor i proclama a Maria benaurada: Feliç tu que has cregut!

Elisabet ha obert la porta de casa, ha obert la porta del cor. I nosaltres? Obre els ulls, obre la porta del teu cor, deixa entrar a casa teva el Misteri, la salvació, l’acompliment de la voluntat de Déu, voluntat de reconciliació, de redempció i salvació per a cada ésser humà.

Amb fe, amb esperança siguem promptes, disponibles, acollidors, purificats, per rebre el qui ve a visitar-nos. Vine, visiteu aquesta vinya, aquesta comunitat de Poblet que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. Viurem feliços si creiem perquè la felicitat es troba en la fe. Per això, no podem deixar de cantar: Vine, Senyor Jesús!