VETLLA PASQUAL EN LA NIT SANT (Cicle A)
Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 1,1-2,2; Gn 22,1-13.15-18; Ex 14,15-15,1a; Is 54,5-14; Is 55,1-11; Ba
3,9-15.32-4,4; Ez 36,16-17a.18-28; Rm 6,3-11; Mt 28,1-10
Queda ben clar, l’home que érem abans ha estat crucificat amb Crist, hem mort
amb Crist i morint amb una mort semblant a la seva, també serem ressuscitats
amb una resurrecció parella a la seva; ens ho ha dit ben clar l’Apòstol. De
totes les meravelles que Déu feu pel seu poble al llarg de la història de la
salvació, no n’hi cap de comparable amb la de Crist. Amb Ell Déu participà,
intervingué directament i de manera personal en la història de la humanitat,
fent-se home com qualsevol home, llevat del pecat, morint com qualsevol home i
a la fi vencent la mort i donant-nos la possibilitat de participar de la seva
resurrecció, fent-nos fills de Déu mitjançant Ell que és el Fill.
Des de la creació del món, des de que Déu creà l’home no hi ha hagut ni haurà
cap gesta comparable a la salvació que ens ha vingut per Crist. Cert que
alliberant el poble de l’esclavatge d’Egipte i fent-lo travessar el mar per
terra eixuta, tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor i cregueren en
Ell, però no tardaren en defallir i crear-se un ídol de fosa, obra d’homes i
res més. Com ens ha dit el profeta Baruc, no seguiren el camí de Déu i per això
no visqueren en pau per sempre. Però malgrat les infidelitats Déu no deixà d’estimar
a l’home, el seu pacte de pau es manté ni que desapareguin les muntanyes i se
somoguin els turons, com ens ha dit el profeta Isaïes. En paraules de sant
Elred: «sembla que aquestes coses siguin poc, són com a fosques, però en elles
s’amaga nostre Senyor Jesucrist. Està ocult en elles.» (Sermó 11). La passió,
mort i resurrecció de Crist és la mostra evident d’aquest amor. Abraham havia obeït
al Senyor oferint al seu fill Isaac, però no era aquesta la manera amb que Déu
havia de redimir la humanitat. El Pare anà molt més enllà, envià al seu propi
Fill i aquest fou mort, clavat a la creu, víctima de la nova idolatria. Però
clavant-lo a la creu no feren res més que acomplir allò que s’havia d’acomplir,
s’obria el camí perquè els injustos abandonessin els seus camins, els homes
malèfics els seus propòsits i la misericòrdia del Senyor, tant generós a
perdonar, s’oferís a tota la humanitat.
Tot plegat quan clarejava el matí d’aquell diumenge ni Maria Magdalena, ni l’altra
Maria s’ho podien imaginar. Elles volien anar vora el sepulcre del mestre, el
cos del qual s’havia enterrat de manera precipitada. Arribat el capvespre d’aquell
divendres elles havien estat allí quan aquell home ric d’Arimatea, que es deia
Josep i que era també deixeble de Jesús, havia anat a trobar Pilat per
demanar-li el cos del crucificat i Pilat va manar que li donessin. Les dones
eren allí quan Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar i
el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca i
veieren com va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà;
perquè elles també eren allà assegudes enfront del sepulcre assegurat amb una
guàrdia de soldats. Per això passat el dissabte quan ja clarejava, res més
lluny de les seves expectatives que trobar-se de cop i volta amb les
conseqüències d’un gran terratrèmol, la pedra del sepulcre rodolada i un àngel
assegut sobre d’ella. Eren tant sols signes d’un prodigi encara molt més gran i
elles serien les primeres en fer-ne experiència; entre la por i la joia Jesús
els sortí al pas tot dient-los “Déu vos guard” i enviant-les com a missatgeres
de la més gran bona nova, Crist ha ressuscitat d’entre els morts i el trobaran
a Galilea. Maria Magdalena i l’altra Maria foren així les darreres en veure el
cos de Jesús mort i les primeres en postrar-se als seus peus i en adorar al
ressuscitat, les primeres en veure’l, les primeres en anunciar la joia de la
resurrecció.
«Avui el Ressuscitat ens repeteix a nosaltres, com a aquelles dones que havien
romàs al costat d’ell durant la Passió, que no tinguem por de convertir-nos en
missatgers de l’anunci de la seva resurrecció. No té res a témer qui es troba
amb Crist ressuscitat i a ell s’encomana dòcilment. Aquest és el missatge que
els cristians estan cridats a difondre fins als últims confins de la terra.»
(Benet XVI, Àngelus 9 d’abril de 2007). Aquest és el missatge d’aquesta nit
santa, la nit en que la foscor s’ha fet llum, la mort vida i la por, joia.
Realment el Senyor ha ressuscitat. Al·leluia.