DIUMENGE III DE PASQUA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Fets 2,14.22b-33; Sl 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a); 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35

Un camí, un pont i una taula.

1. Un camí

Dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús. També cada deixeble de Jesús en la seva vida va fent camí. I nosaltres ens podem preguntar: Caminem cap a la Veritat? Caminem cap a la mentida?

Som nosaltres els deixebles de Jesús en camí. Som els qui hem estat rescatats de la manera absurda en que vivíem. Però, podem fer el camí decebuts i amb un posar trist, perquè ens havíem fet unes il·lusions que no s’han acomplit. És que tal vegada ens havíem construït un ídol.

I tal vegada ens havíem girat cap a les nostres pròpies cledes, i ens havíem enroscat amb la Serp Antiga, Satanàs, la malícia, la maldat sobre maldat entrant en la juguesca de la mentida sobre la mentida. Així, el cristià pot arribar a ser un mal testimoni, un testimoni fals i groller, aquell que diu sempre primer jo i els altres després de després de mi.

Alerta! Cap a on caminem?

Si Jerusalem representa el nucli, el centre de la fe, caminar cap a Emaús representa el caminar cap a nosaltres, la nostra manera de viure, les nostres pròpies cledes, volem tornar a les olles d’Egipte, a la manera absurda de viure d’abans. Alerta! Perill!

2. Un pont

En el nostre camí ens trobem amb algú, amb l’altre que ens interpel·la, ens qüestiona la nostra posició davant la vida, ens ensenya, ens obre els ulls, ens obre els sentits, ens obre la mirada, una mirada que s’eixampla obrint-se al coneixement sempre més profund de Déu i del seu Misteri.

Jesús és el pont que als deixebles d’Emaús els fa passar de la decepció, de la incredulitat a l’obertura de la Veritat. Jesús no és un ídol que alliberaria el poble de l’opressió dels romans.

Jesús és la Veritat, que ens ha rescatat amb la seva sang preciosa, que amb la seva mort, com deien ja les Escriptures, i amb la seva resurrecció ens ha fet de pont en el nostre camí d’aquesta vida cap a la vida veritable, cap a la casa del Pare, la vida eterna. I és Jesús que ens interpel·la cada dia com a deixebles i ens instrueix i ens revela poc a poc el sentit de la vida per ell, amb ell i en ell.

3. Una taula

Jesús mateix ens para la taula. Primer ens exposa el sentit de les Escriptures. Ara ho hem escoltat en les lectures proclamades avui, en aquesta taula de la Paraula. I després posat a taula ens partirà el pa de l’acció de gràcies i ens el donarà.

És en aquest moment que els deixebles d’Emaús se’ls obriren els ulls i el reconegueren. És el moment que nosaltres el tenim que reconèixer com l’únic aliment de vida que tenim fins a la vida eterna. Únic aliment en el nostre camí cap a la vida eterna.

El camí sempre el tenim davant nostre. Però, som nosaltres els qui elegim el sentit que volem prendre. Alerta!

Si reconeixem el qui hem de conèixer, Jesús, no podrem romandre tancats en les nostres pròpies cledes. Haurem de sortir, haurem de buscar els altres, tornar cap al centre de la fe, Jerusalem, per anunciar el que hem sentit i vist, la Paraula que ens ha estat exposada i el menjar que se’ns ha ofert, l’aliment total i absolut que necessitem per ser cristians, deixebles del Crist.

La taula de l’Eucaristia és l’acció de gràcies per excel·lència. La taula de la Paraula de Déu i la taula de la fracció del pa. I, és en la mesura en que ens alimentem d’aquesta taula que la nostra vida anirà configurant-se a Jesús, això és, a Déu que serà tot en tots.

Així albirarem la vida de ressuscitats, de tocats per l’Esperit Sant, estimats i salvats per Déu. La nostra existència és un camí, on tenim un pont ferm i segur que ens condueix cap a la Veritat que és Jesús mateix, aprofitem el pont per tornar a Jerusalem, al centre de la fe, i així podrem compartir la taula de l’Eucaristia, l’aliment en la fatiga del nostre camí cap a la vida eterna. Amén. Al·leluia! Un camí, un pont i una taula.