5 de novembre del 2023

DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Ml 1,14b-2,2b.8-10; Sl 130,1.2.3; 1Te 2,7b-9.13; Mt 23,1-12

Veure, jutjar i actuar.

Què hem de veure? Hem de rentar-nos la cara, netejar els ulls del cor, posar-nos el col·liri de la fe, per veure la nostra pròpia hipocresia. «Diuen i no fan». Així veu Jesús als mestres de la Llei i els fariseus.

Nosaltres podem caure en la mateixa hipocresia dels fariseus i dels mestres de la Llei. També podem obrar per fer-nos veure de la gent, ocupant els primers llocs o exigint que ens diguin mestre.

Jesús jutja aquest comportament i ens ensenya que entre nosaltres no ha de ser així. Perquè el que els està dient als seus deixebles i seguidors, avui ens ho diu a cadascú de nosaltres: «Tots vosaltres sou germans», «de pare, només en teniu un, que és el del cel», «de guia, només en teniu un, que és el Crist».

Si després d’adonar-nos de la nostra hipocresia, escoltem aquesta exhortació que Jesús ens fa, podrem canviar la nostra manera de viure. I així, podrem actuar en conseqüència si volem seguir el camí de Jesús.

Tenim tots un mateix pare. No hi ha fills, de primera, de segona, de rebuig. La universalitat de la salvació és per a tothom. Si creiem en Jesús, la paraula de Déu, treballarà eficaçment en nosaltres, i podrem viure en una pau tranquil·la, tot esperant els dons de Déu.

Ara, l’escala que ens presenta Jesús per atansar-nos a Déu, és la humiliació, el fer-se no res, per estar al nivell de Jesús que es va fer no res.

Jesús que va ser el Servent per excel·lència, ens convida a actuar: «El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre».

Si veiem com estem entre el dir i el fer, si ens n’adonem de la nostra hipocresia, si jutgem que no anem bé, tal vegada ens hem de despertar i actuar com a servidors fidels de Déu.

Això, vol dir posar la nostra vida entera disponible a Déu, en la seva lloança.
Això, vol dir estar sempre disponible a les necessitats dels altres fills de Déu. El servei que es fa al proïsme arriba a Déu com el perfum de l’encens de la pregària. Així, serà sempre lloat el Pare, juntament amb el Fill i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.