DIJOUS XXXIV (I)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Dn 6,12-28; Sl Dn 3; Lc 21,20-28

Estimats germans,

La coneguda pàgina de Daniel a la fossa dels lleons té una clara intenció: si som fidels al Senyor, malgrat les temptacions i persecucions, mai quedarem abandonats. Déu ens protegeix i ens dóna forces per resistir les forces que s'oposen a l'Evangeli. Cada dia té el seu afany i cada temps les seves dificultats. Daniel era obligat a adorar déus estrangers. Actualment també se'ns incita a adorar déus falsos que prometen una felicitat que només és aparença. ¿Què es pot esperar si adorem els diners, el poder, l'èxit social, els aplaudiments innecessaris?. La mateixa societat del benestar econòmic devora, com uns lleons dins de la fossa, els seus seguidors.

Jesús no és un profeta de calamitats quan anuncia la destrucció de Jerusalem. Jesús mostra el seu cor adolorit que s'entristeix per la sort del seu poble que no la volgut escoltar. Davant dels conflictes i de les divisions, que acabem pensant que són normals i naturals, Jesús insisteix: vol que siguem creadors de perdó i de reconciliació. Aquests són fruits de la pregària. La pregària transforma el nostre cor i ens allibera.

El mal que s'escampa no té l'última paraula. També el mal passa. Jesús ens presenta un món nou que hem de fer possible ja aquí i ara. Hi ha amagat un missatge d'esperança dins de les imatges apocalíptiques que hem escoltat: "Alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats". Fa falta, doncs, superar l'egoisme, donar una paraula amable al qui la necessita, ser una mà amiga, fer-se present per amor i no per recompenses. Quan participem en l'Eucaristia i s'eixampla el nostre cor, aprenem que hem d'esperar el món que vol el Senyor amb una actitud activa i compromesa.

Daniel va superar els perills perquè "pregava tres vegades cada dia". Voldria acabar amb una bellíssima invocació de Sant Agustí, que pot ser un model de pregària per a tots nosaltres: "Senyor Déu meu, única esperança meva, escolteu-me perquè no em deixi anar al cansament i em desdigui de buscar-vos, sinó que busqui sempre, ardentment, la vostra faç. Doneu-me forces per a buscar-vos, vós que m'heu donat de trobar-vos i em doneu l'esperança de trobar-vos més i més. Davant vós teniu la meva força i la meva feblesa: conserveu-me la fermesa, guariu-me la debilitat... Feu que em recordi de vós, que us entengui a vós, que us estimi a vós. Amén!" ("De Trinitate", 15,18,51).