15 de novembre de 2009

DIUMENGE XXXIII (B)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

En entrar a l'Església no podem deixar fora les preocupacions o les il·lusions de cada dia i de cada moment, ja que formen part del conjunt sentimental de la nostra vida, que aquí volem unir amb la vida i la gràcia que Déu Pare ens ofereix. La Paraula de Déu amb tot ens invita a anar més enllà de les nostres preocupacions i il·lusions, però no a desentendre'ns-en. I fins i tot en aquest diumenge, en què som a les darreries de l'any litúrgic i en vigílies de començar-ne un de nou, i les lectures ho han aprofitat i ens han parlat de la fi del món!

Les lectures d'avui també ens han parlat d'una fi i d'un començament. De la fi de les condicions adverses a Jesús i del començament del seu regnat gloriós, quan se'ns ha dit: "Llavors veuran venir el Fill de l'Home sobre els núvols amb gran poder i amb majestat". I llavors –un altre text ha dit- "la multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà". I llavors –també un altre text ha dit- "els justos resplendiran com la llum del cel".

Com hauríem de desitjar el retorn de Jesús! ¡Com hauríem de frisar pel dia de la resurrecció! Seria un dia feliç, un dia alegre per a tots els qui han procurat portar-se bé. Dia en què Déu ens farà reviure en un univers transfigurat. I ens farà viure en comunió perfecta i definitiva amb Ell. Aleshores s'acompliran les paraules del salm d'avui, que ha dit: "M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre".

Alegrem-nos doncs que tinguem un tan bon destí, com és: el de la vida per sempre amb Déu. I, si Déu és el nostre futur, visquem ja estimant-lo com a fills i estimant, per Ell, els altres com a germans. I és que, sota el guiatge de Jesús, el Salvador, el qual, "després d'oferir-se com a víctima dels pecats, ara seu a la dreta de Déu, on intercedeix per nosaltres". I allà puguem anar també tots nosaltres, perquè Déu ens hi invita d'anar-hi, i a tots (sí, a tots) ens hi espera.

Com bé sabem, la "Paraula" ens prepara per a l'Eucaristia, que és l'oblació del Fill i l'acció de gràcies a Déu. I com a cada diumenge, a l'Eucaristia, després de pregar amb confiança el "parenostre", repetim unes paraules tradicionals en diverses confessions cristianes, que diuen: "perquè són vostres, per sempre, el regne, el poder i la glòria". Cal que les diguem totes les vegades que ho fem com a afirmació i "convicció" en la "victòria futura" i plena del Senyor. D'aquella victòria que serà també la nostra, però que ho serà pel camí de les benaurances, i del sermó de la muntanya.

Que Déu ens ho concedeixi, i ens hi atorgui la seva gràcia i benifets per a tots. Que així sigui!