DIVENDRES XXXI (I)

Homilia predicada per fra Lluís Solà
Rm 15, 14-21; Sl 97, 1. 2-3ab. 3cd-4 (R.: cf. 2b); Lc 16, 1-8

«Deixeu-nos sentir cada dia més, Senyor, els efectes de la vostra gràcia i prepareu-nos a rebre les promeses de les quals ja són penyora els misteris que ens alimenten». L'oració postcomunió de la missa d'avui, de l'eucologia assignada a la setmana trenta-unena de durant l'any, ens permet de reflexionar sobre una dimensió important de l'eucaristia que celebrem cada dia, i que potser ens passa més desapercebuda. Em refereixo a la dimensió escatològica de l'àpat eucarístic. El pa i el vi, en efecte, que són fruit de la terra i del treball dels homes, per mitjà de la invocació de l'Esperit Sant, esdevenen misteri, és a dir, sagrament, signe de la Promesa acomplerta. Així l'àpat terrenal ens anticipa, per la força del sagrament, pel dinamisme de l'Esperit i en l'àmbit de la nostra fe, l'àpat escatològic, al qual Jesús comparava no fa gaire el Regne del Cel.

Això ens porta a fer un pas més. Tota la realitat creada és assumida en aquest dinamisme eucarístic i sacramental, i així tota ella esdevé signe d'una Presència, en majúscules, que ho omple tot de sentit i de festa amb el seu amor recreador. Tots nosaltres som fets ofrena juntament amb el pa i amb el vi, un esdeveniment que reviurem intensament d'ací a pocs dies quan el nostre novell profés dipositarà la seva carta de professió damunt l'altar unint la seva oblació a la de Crist mateix.

Així l'Eucaristia esdevé ja un tast, una bestreta d'aquella joia de Jesús que ell volia que fos la nostra, de la felicitat de les benaurances que batega en forma de promesa sota de les espècies del pa i del vi.

En apropar-nos avui a combregar, plens d'aquesta santa alegria, us invito, germans, a recordar aquelles paraules de Jesús en el darrer sopar: «Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare» (Mt 26, 29). Amb «vosaltres»! La Pasqua no serà plena sense nosaltres. Jesús ens espera per immolar la Pasqua nova del Regne del Cel. Però el vi d'ara, la copa que repartim, ens hi prepara i ens n'anticipa ja tota la realitat joiosa en el misteri del sagrament.