DIUMENGE XIV DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Za 9,9-10; Sl 144; Rm 8,9.11-13; Mt 11,25-30

Estimats germans i germanes,

Avui hem tornat a escoltar l'evangeli de fa dos dies, solemnitat del Sagrat Cor de Jesús. Una nova oportunitat per aprofundir en les coses essencials. La nostra fe creix quan ens deixem estimar per Déu. Jesucrist ha estimat fins el punt de donar la seva vida per nosaltres. Per això, confiadament demanen a Déu, segons l'oració col·lecta, «l'alegria santa i... la felicitat que mai no s'acaba».

Però el desànim i la tristesa ens poden assetjar en qualsevol moment. «Veniu a mi». Jesús ens invita a penetrar en els seus sentiments, a arribar al seu cor. Tots, ens ha dit. No exclou ningú. Acceptem els altres sense fer diferències? La imatge del Sagrat Cor al Tibidabo té els braços oberts, amb un gest d'abraçar tothom. El veiem si dirigim la mirada vers Ell. El Tibidabo il·luminat és com una llàntia que anuncia l'amor del Senyor: «Veniu a mi tots»; i alhora és signe exterior de la constant adoració eucarística dins del temple. «Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor» (Sl 144).

Jesús vol il·luminar-nos perquè connectem amb la font d'on brolla la joia, l'esperança i l'amor veritables. Escriu sant Joan: «Si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res». Creure en Déu vol dir escoltar-lo i acollir-lo dins del nostre cor. Sabem estimar? No ens podem negar perquè «l'Esperit del Senyor habita en nosaltres» (2a lectura). Amb Déu ho tenim tot; tot allò que omple el cor. El Senyor «és bo i salvador i adreça paraules de pau» (1a lectura).

«El meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera». Jesús no diu que ens alliberarà de les dificultats, però que les suavitzarà. I com ho fa? El sentir-nos estimats per Ell fa brollar un nou coratge per seguir lluitant i vivint. En l'ambient actual de materialisme i escepticisme, la possibilitat que hi hagi un signe de la presència de Deu és molt important. La il·luminació nocturna del Tibidabo ens interpel·la i recorda que hem de ser llum, que som llum quan perdonem i estimem, quan som «benèvols i humils de cor», quan sabem superar el nostre orgull i prepotència, quan vivim realment l'esperit de les Benaurances.

«I trobareu el repòs que tan desitjàveu». Aquí i ara. Jesús asserena els cors, porta la pau als esperits i ens capacita per a estimar més. «Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor». No consisteix en això la felicitat? Al món hi ha molta bondat i generositat anònimes. He observat en les persones que la pregària constant trenca els propis límits. Trobem el repòs que tan desitgem quan ens abandonem confiadament en Déu. Ell ens parla en les paraules i gestos de Crist, que té els braços i el cor oberts: «Veniu a mi tots. Units a Jesús, i amb el cor net, la nostra pregària ens farà obrir els braços per tal d'estimar més i millor. Qui estima es desgasta donant-se a si mateix, i es consumeix pels altres.

«Us enalteixo, Pare, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos». Jesús es complau en els senzills, en els febles, en els nets de cor. Qui estima es torna vulnerable perquè retira les cuirasses que serveixen de protecció, perquè viu amb naturalitat, sense pretensions de grandeses i amb una pau tranquil·la. El nostre cor pot tenir por i sentir-se vulnerable pel ritme vertiginós de la nostra societat que proposa un model de triomfador diferent al de l'Evangeli. Correrem pel camí de l'amor i de la pau si Jesús ens eixampla el cor.

En cada Eucaristia Jesús se'ns ofereix com Pa i Vi, en majúscules, per alimentar la nostra ànima, tan necessitada de força i ànims, tan necessitada del veritable amor. Demanem-li, segons l'oració sobre les ofrenes, que «ens purifiqui i ens condueixi a una vida cada dia més cristiana».