Dissabte de la setmana tercera després de Pentecosta: EL COR IMMACULAT DE MARIA

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Gn 27,1-5.15-29; Sl 134; Lc 2,41-51

Estimats germans,

Ahir vam celebrar el Cor de Jesús i avui el de Maria, la seva Mare. Si la mort de Jesús el divendres és la més gran prova del seu amor, el dissabte va ser per a Maria la gran prova de la seva fe. És el dia més fosc de la seva vida: tot se li ensorra, la mort del seu Fill es vista per tothom com un gran fracàs. On són les meravelles que Déu ha obrat en ella? No comprèn, però el seu cor de Mare segueix confiant. Segurament repetiria el verset d'un salm: «Que el teu cor no defalleixi, espera en el Senyor».

El cor de Maria va tenir, al llarg de la seva vida, moltes coses en què meditar. Durant tres dies Maria i Josep no trobaren Jesús que s'havia perdut a Jerusalem. Aquesta escena, encara que sigui molt diferent, em fa pensar en els problemes familiars. Jesús va ser trobat al temple. Però molts joves són trobats pels pares en llocs molt diferents. «Per què em buscàveu?» Com anem a l'encontre dels altres, què busquem en ells? Avui a Matines hem escoltat a la primera lectura: «El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor» (1Sa 16,7). Doncs bé, hauríem de contemplar Jesús amb els ulls de Maria, per poder contemplar els altres amb els ulls de Jesús. «No sabíeu que jo només podia estar a casa del meu Pare?» Les esglésies estan buides; i Jesús es troba principalment aquí, en l'Eucaristia. És veritat també que Jesús ja estava en els seus cors durant els tres dies, quan el cercaven amb ànsia. Ells no comprengueren la resposta de Jesús. Però tornaren a casa tots junts, i en la convivència anaven descobrint que l'amor és la font del coneixement i de la alegria compartida. «Maria conservava tots aquests records en el seu cor».

Quan la nostra mare se'n va a l'altra vida, descobrim que aquest amor tan pur i generós el trobarem sempre a faltar. El cor d'una mare és un reflex lluminós de l'amor de Déu. Aprenem de Maria, la Mare que contemplava Jesús en el seu bressol. Com ella, volem escoltar Jesús i acollir les seves Paraules en el nostre cor. Contemplant Maria, aprenem que en el treball és més important l'amor que hi posem i l'esperit de servei, que la satisfacció o la vanitat pels resultats. Amb Maria, seguim Jesús en la seva Passió. Quan el nostre cor esdevé maternal, podem acompanyar les persones que porten la creu dels seus problemes. També en la nit fosca, Maria ens ensenya a esperar la llum de l'albada, la llum del Crist Ressuscitat, company del nostre camí. Maria està al nostre costat esperant la Pentecosta; no va abandonar els amics de Jesús als moments més difícils, perquè Maria és la Mare de l'Església.