DIUMENGE XVIII DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Is 55,1-3; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21

«En aquell temps, Jesús [...] se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts».

Hi ha molts nivells de lectura d'aquest Evangeli que acabem d'escoltar que poden il·luminar l'activitat missionera de l'Església. Davant la gentada que segueix Jesús, aquest se'ls acosta i es posa a guarir malalts; multiplica el pa i els dóna de menjar. Amb aquesta actitud, Jesús ens ofereix la pauta que hauria de tenir tota missió, tot anunci de la Bona Nova: acostar-se, guarir, multiplicar el pa i alimentar.

Un primer nivell —fonamental i no menyspreable— d'aplicació d'aquesta pauta rau en l'atenció per les necessitats més bàsiques de les persones: la salut i l'aliment corporal. L'aproximació a les persones per comunicar-los la Bona Nova ha d'incloure també els aspectes més bàsics de la vida, com són ara la salut i l'aliment. Dit d'una altra manera, no podem predicar la Bona Nova del Crist ressuscitat i de la vida nova si, en la mesura del possible, no ajudem a pal·liar les malalties i el dolor, no estem al costat de qui pateix, no ens fem propers als qui no coneixen la salut del cos; no podem predicar la Bona Nova del Crist ressuscitat i de la vida nova, si no som capaços de multiplicar el nostre pa i d'alimentar el famolenc, si no som capaços de compartir allò que tenim per tal que no hi hagi qui no tingui res per a menjar.

Aquesta és una tasca bàsica que cal realitzar abans de desplegar més en profunditat el missatge de vida que ens ha estat confiats. Perquè, certament, hi ha més profunditat. Aquesta acció que mira a la salut del cos i a la seva alimentació no pot recloure's en si mateixa. Ja ho va advertit Jesús mateix a aquella altra gran gentada que el seguia després d'una altra multiplicació dels pans, quan els va retreure que el seguien pel menjar que els havia donat. L'home no viu només de pa, cantàvem avui amb l'al·leuia. La missió de l'Església passa per guarir i alimentar el cos, però no es queda aquí. Amb la força de Crist ressuscitat, l'Església és capaç d'estar al costat dels malalts, de pal·liar el seu dolor i fins i tot de guarir-los; amb la força de Crist ressuscitat, l'Església és capaç de compartir els seus béns i d'alimentar el famolenc; perquè sap que a través de tot això ha de comunicar a aquells qui ajuda la mateixa força de la resurrecció de Crist. L'Església és ben conscient que hi ha una set més gran que la pròpia salut i la manca d'aliments, que és la set d'amor que tots experimentem en el fons dels nostres cors: «Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David».

També en aquest nivell de la missió, la pauta que ens dóna el Senyor ens serveix: cal apropar-nos a la gent per guarir-los de les malalties que oprimeixen el seu cor, que els esclavitzen, que els envileixen i els empetiteixen; cal ajudar-los a guarir perquè descobreixin la set que tenen de Déu i que sacien amb cosetes que els enceguen i els fan sords al clam d'aquesta set; cal després multiplicar el pa amb la predicació de la Bona Nova i amb les obres que fan creïble aquesta predicació; i cal, finalment, donar-los aliment, conduint-los vers el Crist, el pa veritable, la font de la vida, que satisfà tots els anhels, com aquell pa de què ens parlava l'Evangeli del que es diu que: «Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada».

L'Església és portadora d'aquest aliment que sacia el cor de l'home: no malmetem aquest tresor, negant el pa al qui té fam i en té necessitat o l'acompanyament a qui ha perdut la salut. Només així demostrarem al món que «ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no són capaços d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ens ha demostrat com ens estima».