10 de juliol de 2011

DIUMENGE XV DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barrué
Is 55,10-11; Sl 64; Rm 8,18-23; Mt 13,1-23

«Qui tingui orelles, que ho senti».

I, què hem de sentir avui cadascú de nosaltres? La Paraula.

El nostre silenci ha de donar pas a l'escolta, a l'escolta de la Paraula. La Paraula de Déu que: «com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar», així la Paraula «Dabar» (en hebreu) paraula creadora, paraula en acció, paraula dinàmica és la paraula fecunda que ens toca, ens interpel·la.

Malgrat els ocellots, la calor del sol i els cards, nosaltres som terra. Som terra que pel baptisme hem esdevingut terra bona per habitar, per donar fruits de l'Esperit Sant. Hi són les dificultats, les sequeres. «Gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills». Nosaltres però, amb esperança hem de preparar ben bé els solcs amb la pregària, per crear la bellesa i l'harmonia d'un camp ben sembrat, amb l'adob suficient, sense taps a les orelles per escoltar des del cor en silenci com fecunda la llavor de Déu ens nosaltres. Aleshores, entendrem que vol Déu de nosaltres, entendrem la predicació del Regne, la llavor de la Paraula de Déu germinarà en el nostre interior i podrem donar tot el fruit de la nostra fe, de la nostra esperança i del nostre amor vers els altres.

Déu espera que donem fruit i molt. Cadascú de nosaltres des del seu camp estem cridats a cultivar la Paraula de Déu. En el camp de la vida monàstica tenim el reg automàtic de la litúrgia de les hores. Però, això no vol dir que de vegades s'obturi el reg. Cal tenir cura i fer discerniment de la nostra vida sempre. I, si no tenim reg automàtic cal regar encara que sigui amb poals de pregària breu però intensa. L'aigua de la pregària fa de la nostra terra un jardí de bellesa on Déu passeja amb nosaltres.

Escolta la Paraula de Déu que és fecunda i posa-la en pràctica amb els teus fruits. «Qui tingui orelles, que ho senti».