Estimat Miquel,
Em dius que estàs absorbit per la vitalitat de Tolstoi, que estimava apassionadament la vida, amb la violència d'un enamorat. Un home realment ebri de vida, i no obstant això, alhora, assetjat per la desgràcia. Volent trobar la pau i la felicitat, va creure trobar-la en la fe. Sense fe no es pot viure; buscant sempre un lloc per reafirmar la seva fe. Però alhora caient constantment en el martiri del dubte...
Jo crec que la vida ens porta aquesta tensió. La vida mateixa és tensió. Per això mateix és lluita. És violència. És necessària la violència. Jesús ensenyava que el Regne només està a l'abast dels violents. La violència dels pacífics, no la violència dels qui maten la vida.
La fe és també una vida, no uns dogmes. La fe és una relació viva amb una persona. Em comentava un matrimoni, en preguntar-los jo si el més important per a ells eren les seves filles, que no, que el més important i significatiu era la fe que els unia. Jo crec que aquesta és una resposta de saviesa bona. Perquè si la fe és el que els uneix, vol dir que és la vida el llaç més profund d'unió. La fe, a més, afegeix un punt de nivell més profund que l'ordinari de la vida.
Però dins d'aquest camí de la vida, el dubte també és un component important. Com ho són l'èxit i el fracàs, com ho són el dolor i l'alegria.
Aquest camí de la vida té doncs molts matisos, i nivells diversos de profunditat. Jo crec que hem de buscar viure amb aquell ritme que ens permeti gaudir-ne amb la pau al cor. Això ens demana no lligar-nos a les mires de la carn, que compten en la nostra vida, però hem de procurar tenir sobre elles un control. I a això ens ajuda el avançar en l'experiència de les mires de l'esperit. La supeditació a les coses de la carn cansa, la supeditació a les coses de l'esperit dóna fortalesa, esperança, alegria.
Cada vegada sembla cobrar més força la consciència que vivim en una societat materialista, que cada dia que passa és més deficitària en els veritables valors que donen sentit profund a la vida. Però és necessari un punt, o actualitzar una paraula, en la nostra vida que ajudi a enfortir-nos en el camí de l'esperit: el servei.
El servei és una aposta per una vida viscuda en profunditat. Que seguirà tenint els seus perfils de dubte, de tensió, de lluita... però que ens obre també a viure amb perfils de pau i d'alegria. Miquel, continua entusiasmat per Tolstoi, i estima la vida amb passió, amb profunditat, perquè estiguis sempre en camí de ser tu mateix. Una abraçada,
+ P. Abat
