30 de desembre de 2011

LA SAGRADA FAMÍLIA DE JESÚS, JOSEP I MARIA

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

«Els meus ulls han vist el Salvador». Per què diu això Simeó? Perquè: «tenia en ell l'Esperit Sant». Simeó, home just i pietós és ple de l'Esperit Sant i per això pot reconèixer el Salvador en la humilitat de Jesús nen, en la humilitat dels seus pares. I, «a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots» la profetessa, Anna.

Anna, «als vuitanta-quatre anys, dedicada nit i dia al culte de Déu». Una fidel serventa malgrat l'ancianitat.

Anna i Simeó, dos ancians teixits per una vida de pregària constant, són els qui poden reconèixer el Salvador absolut en la humilitat de la Sagrada Família de Natzaret, i per això els ha arribat l'hora de donar gràcies a Déu.

I, nosaltres? Nosaltres amb els ulls de la fe podem guaitar al misteri del Salvador: nat, fill, una família humil, un poble petit, uns pares obedients a la Llei de Moisès, què complien tot el que ordenava la Llei. És l'obediència el que fa a la persona santa. L'obediència a la voluntat de Déu.

El servei d'Anna, l'obediència a la Llei i la humilitat dels pares m'han fet pensar en les arrels de la família. Sí, la família és com un arbre que arrela i creix ufanosa, la base d'aquest arbre no pot ser altre que la combinació de l'obediència, la humilitat i el servei.

Tot tipus de família, prenen com a model la Sagrada Família i guiada per l'Esperit Sant, fins i tot la família monàstica, no pot tenir altres arrels que l'obediència, la humilitat i el servei.

I, no cal dir que amb el teixit de l'obediència, la humilitat i el servei podrem obrir els ulls de la fe per guaitar al misteri del Salvador. I podrem dir com Simeó: «Els meus ulls han vist el Salvador».