26 de desembre del 2011

SANT ESTEVE PROTOMÀRTIR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ac 6,8-10.7,54-60; Sl 30; Mt 10,17-22

Amb la joia del Nadal al cor, una pedra ja trenca el nostre cor.

Esteve màrtir, el primer testimoni de la Paraula, el primer testimoni de la llum, el primer testimoni de Crist en el seu temps, inicia una saga de testimonis de Crist en cada època. Avui encara ens arriben a tocar, Nigèria i tants altres llocs.

Per què donar testimoni?

Déu ha enviat el seu Fill. I qui ho creu, no pot fer ni viure altra cosa que Déu. No pot viure altra cosa que donar testimoni de la joia de Déu en nosaltres.

Déu s'ha encarnat en la nostra història, en la nostra història personal. Déu ha sortit al nostre camí a portar la pau malgrat la guerra. Tot, perquè nosaltres visquem amb joia la vida en els nostres dies, fins que torni, i ens prengui al seu sí, com la mare que acarona el seu fillet.

Una pedra per llençar està preparada per al qui vol viure Déu mateix. Jesús ens diu: «Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom». Tal vegada avui, entre la nostra societat, domina més la indiferència que l'odi. Però això, ens implica més encara a saber portar el nom de Jesús. Cal saber portar el nom de cristià. Cal saber portar el nom de monjo. Cal deixar-se portar per l'Esperit Sant què és l'únic que ens omple per poder donar testimoni.

Testimoni precisament de la vida en Crist. Crist que es va fer obedient fins a la mort. La nostra obediència passa per aquesta mort per poder viure la resurrecció amb Crist.

Esteve ja albira la resurrecció en Crist. Mentre l'apedregaven ja viu la glòria del ressuscitat. Esteve dóna testimoni perquè sap de qui viu.

Tu monjo, tu cristià, de qui vius?

Déu s'ha encarnat per salvar-nos. Si sofrim amb constància fins a la fi ens salvarem.